L'oli com a símbol de resistència

El lideratge del nostre oli d’oliva és indiscutible. «Or líquid», en diuen. I després d’una collita d’avellana tan desastrosa, les tres denominacions d’origen protegides d’oli confien que enguany tot torni al seu curs. Hi ha productes que no són només aliments: són símbols del territori, custodis de tradició i esforç. El nostre oli d’oliva és un d’aquests. Quan en parlem, sentim la feina de generacions, la paciència de la pagesia i l’orgull d’una terra que sap premiar els qui la cuiden. Enguany, després d’una campanya especialment complicada el 2024, sembla que la natura, amb un gest generós, ens tornarà el favor.

Però fins i tot els mals anys ens ensenyen alguna cosa. Apostar per varietats autòctones i conreus de qualitat no és només una decisió econòmica: és reforçar un ecosistema que ens defineix i ens distingeix. No és només la quantitat, sinó la passió que hi ha darrere de cada ampolla d’oli i cada grapat d’avellanes. La paciència, el coneixement i l’amor per la terra són els ingredients que fan que Tarragona sigui referent, dins i fora de Catalunya.

Amb tot això, no n’hi ha prou. També podríem parlar llargament del preu que rep el productor: un capítol a banda, però imprescindible. Parlo amb coneixement de causa: he crescut entre avellaners, vinyes i olivers, i he vist com l’abandonament rural s’expandeix, lentament però de manera constant, per motius tan raonables com inevitables. Quan les coses no surten a compte, no hi ha volta de full.

Sigui com sigui, enguany tenim una bona notícia: més que mai, podem recuperar el nostre lloc al rànquing. Aprofitem tot el que això significa. I si sabem cuidar els nostres camps, l’oli d’oliva de casa nostra continuarà sent un petit tresor que fa gran el nostre territori. Hi ha molts grisos i molts matisos en un món complicat, però som referents, i ens ho hem de creure.