Fa més d’una dècada —potser dues, si comptem amb aquella elasticitat del temps que tenen els projectes urbanístics— que a Mont-roig se’n parla, d’un càmping de luxe. Un resort que havia de portar el turisme d’alta gamma a un municipi que ja era un dels grans destins de càmping de l’Estat. Recordo haver-ne escrit cap al 2012 o 2013, quan s’havia de dir Càmping de les Arts i tot semblava possible. El nom prometia experiència, cultura i un cert refinament mediterrani. I el portava l’empresa Camping Car, propietària de La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador. Tota una referència. El temps, però, fa el que vol. Els projectes s’encallen, les inversions esperen, les dates d’obertura no es compleixen i queden en un calaix. Però, de sobte, un dia, entre comunicats municipals i moviments de terres, descobreixes que ara sí: les obres han començat. Que aquella idea que semblava vaporosa —gairebé una llegenda urbanística— s’està materialitzant.
El turisme també ha canviat. Els càmpings són una altra cosa. Hi ha qui dirà que és una bona notícia: inversió, ocupació, dinamisme econòmic. I segurament ho és. Les obres comencen, sí. El Càmping de les Arts potser tindrà un altre nom, més internacional, més “resort” o, ves a saber, potser tornarà a dir-se com estava previst fa dues dècades. Però, al capdavall, darrere les tanques i els cartells de promoció, hi ha la mateixa història de sempre: la d’un territori que canvia, que busca el seu lloc en un món que no para de reinventar-se.
I jo, ara, llegeixo el meu company que ho escriu amb la mateixa curiositat: a veure com acaba aquesta partida entre el temps, la memòria i el progrés. El que sí que està clar és que Mont-roig és capdavanter en el món del càmping, i que aquest projecte ajudaria a fer-lo encara més gran.
Lo más leído
Lo último