Comte d'Artal per mèrits artístics

El nostre personatge no és gaire conegut. Procedia del periodisme tarragoní, i canvià després per la banca. Es trasllada a Barcelona, tot descobrint la seva gran vocació en la pintura, el dibuix i les arts plàstiques. El 1886 es trasllada a Montevideo i després a Buenos Aires. Aposentat allà, prepara el terreny per tal de donar a conèixer unes mostres de la pintura en el conjunt estatal.

El 1896 organitza una exposició en un prestigiós saló, primera d’una sèrie de mostres amb molta ambició, copsant plenament la vida artística argentina. De 1897 a 1913 Artal organitza 25 exposicions a la capital Buenos Aires. Es sent tarragoní i català, i organitza mostres expresses pels molts catalans que hi resideixen. Coneixent el seu art i les tendències pictòriques del pintor, Alfons XIII li concedí el títol de Comte d’Artal el 1912.

No es deturà, es mou i és amic dels cercles crítics i passants d’art i els seus quadres entren en museus com el de la Còrdova argentina, Buenos Aires o Santiago de Xile.

Pintà com els mestres de l’expressionisme, que en bona part havia nascut de l’estela de Marià Fortuny. Era la pintura que triomfava a les sales europees amb artistes com Madrazo, Ladilla, Benlliure, Campeny o Villegas. Altres potser més innovadors com Mir i Anglada i Merasssa i els joves Casas i Russinyol. Vingué sense deixar rastre del seu pinzell dues vegades més a Tarragona.

La banca espanyola portà a terme fa uns anys una magna exposició a Madrid amb més de 70 quadres, la gran majoria olis sobre tela.

Exposà les seves obres en les millors sales argentines, moltes són en mans de particulars i altres estan en diverses institucions oficials i museus.