Cumquibus

Aquesta setmana s’han complert 50 anys de la primera missa «en l’idioma que parla la gent». O sigui que ha fet mig segle del dia que la tieta Carme va arribar a casa tota enfadada: «Vinc de missa i no he entès res. Ho han dit tot en català». De fet, la tieta Carme, quan no entenia res de la missa era quan la feien en llatí, però llavors se la sabia de memòria. L’avantatge de la missa en llatí era que els fidels adaptaven les paraules als seus interessos. Per exemple, la dita catalana tenir cumquibus, que vol dir tenir diners, ve d’una interpretació lliure del prefaci de la celebració quan es demana als àngels i als sants cum quibus et nostres voces (que escoltin les nostres veus). La traducció lliure de la frase deia cumquibus en les nostres bosses, i com que el que es desitja tenir a la bossa són diners, amb el temps la primera part de la frase va esdevenir sinònim de calés. Finalment, del rés, importa més la devoció que no pas el sentit de les paraules.