Cursos de poda als ajuntaments

En arribar aquesta època, es comença a escoltar el cant de la motoserra i em poso les mans al cap... És el moment, per a aquells que estimem els arbres i som conscients de la seva importància biològica ara més que mai, de remarcar quantes podes inútils i sense criteri realitzen els jardiners dels municipis amb coneixements escassos o nuls.

Equipats amb grues, serres i estris moderns, any rere any tornen a la càrrega. Quan s’ha plantat un exemplar, es pot fer la «poda de formació». A partir d’aquí caldria respectar el desenvolupament natural de cada espècie, tal com la natura l’ha fet, i no tal com nosaltres volem que sigui. Si no, és preferible o seleccionar espècies de poc creixement o no plantar.

Un exemple entre tants seria les minses truhanes (espècie perennifòlia que teòricament no accepta bé la poda) de més de 30 anys de la carretera a Llofriu.

Per tal d’evitar, doncs, aquestes massacres i despeses inútils, em pregunto si no seria convenient que la Generalitat impartís cursos de poda als jardiners dels consistoris.

Lola Arpa Vilallonga

(Tècnica en jardineria. Peratallada)