Desaprendre a pensar

Crec sincerament que no es pot aprendre a pensar –que és una de les coses més orgàniques del món- però el Govern del PP ha demostrat que si es pot desaprendre a pensar. Vegem, si no, la campanya propagandística que està exhibint el PP amb el discurs de la «milagrosa recuperación económica».

Cada dia els ciutadans ens aixequem amb alguna declaració apoteòsica d’un dirigent o ministre del PP, quan no del mateix Rajoy, que semblen competir per a veure qui fa la sentència més triomfalista: «estamos creciendo más que Alemania», «se crea empleo y bien remunerado», «los españoles ya no tienen miedo a perder su puesto de trabajo», per citar-ne només algunes de les més recents.

Per desgràcia la realitat és tossuda i tan sols cal repassar les dades objectives de les mateixes pàgines webs dels organismes oficials per veure com aquesta matussera propaganda es desfà com un sucret. Recuperació econòmica?

En aquests moments tenim quasi 8.000 cotitzants menys a la Seguretat Social a la província de Tarragona dels que teníem quan el PP va guanyar les eleccions. Ocupació estable i ben pagada? A les comarques tarragonines el 92% dels nous contractes de treball són temporals (de vegades tan sols es contracta per dies, setmanes) i amb retribucions salarials molt baixes.

La crisi ja és cosa del passat? A veure, senyors del PP, si això és cert per què el Govern de Rajoy ha retallat la quantia de les beques universitàries quan, al mateix temps, s’han incrementat exponencialment les taxes i els preus de les matrícules de la universitat?

Les retallades que ha impulsat el Govern del PP han afectat especialment el món de la cultura i de l’educació d’aquest país. Pel que sembla volen relegar als investigadors científics, als creadors, als músics, als pintors o als escriptors al paper de pesos morts. No és casual, al PP li interessa una societat que accepti sense reflexionar el discurs de la recuperació econòmica i aquí el pensament crític sempre serà la primera víctima.

Oferim una mica d’espai al pensament i reflexionem sobre la realitat d’aquesta autoproclamada «recuperació». No hi ha res més mobilitzador que el pensament. Amb la retallada de les llibertats que hem patit amb el Govern del PP la capacitat de pensar representa el nostre únic recurs, l’únic camí capaç de portar-nos a aquestes armes eficaces que són la crítica i la lucidesa. Sempre que s’estableix un pensament únic, sigui el de la «recuperación económica» o de l’ordre que sigui, el poder tendeix a suprimir l’àmbit del pensament encara que tingui un auditori petit. No s’equivoquen.

Quan les elits extractives controlen el poder econòmic i el poder mediàtic d’una societat el poder polític cau com una fruita madura (com va demostrar durant anys el senyor Berlusconi a Itàlia). Per això, davant de la mutilació de la cultura i de l’educació que ha practicat el PP la nostra voluntat d’involucrar-nos amb la capacitat de pensar i de reflexionar és també un compromís polític. El sol fet de pensar és, ara mateix, polític.