D’Hipàrquia de Maronea als nostres dies

Des de l’antiga Grècia fins als nostres dies, el paper desenvolupat per la dona sempre ha estat un tema de lluita i de sacrifici per mantenir la seva visibilitat en societat. Hipàrquia de Maronea, nascuda a Grècia l’any 350 aC, va ser una de les primeres filòsofes de la nostra història, feminista, contestatària i rebel, que contradeia les rígides tradicions gregues.

La seva estètica peculiar no seguia els preceptes clàssics de l’època, provocant l’expectació entre els seus conciutadans.

Una de les més grans i influents dissenyadores del segle XX, Coco Channel, també ens alliberaria dels encotillaments estètics que regien el cànon de la indumentària femenina de la Belle Époque.

Tornant la mirada enrere, amb l’arribada de la Il·lustració, es va obrir un nou escenari en el paper atorgat a la dona. Una de les seves màximes exponents va ser Olympe de Gouges, que va promulgar La Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadana, l’any 1791. Malauradament, el seu destí va ser tràgic, però la seva lluita va servir d’estímul a d’altres combatents.

Durant el segle XX, va créixer en importància l’obra de Mary Wollstonecraft Vindicación de los Derechos de la Mujer, de l’any 1792, obra que estableix les bases del feminisme modern i de la filosofia feminista. A més a més, va ser mare de la gran novel·lista Mary Shelly, artífex de la cèlebre novel·la ‘Frankenstein’ i pionera del gènere literari de ciència-ficció.

Sortosament, l’apoderament de les dones esdevindrà una constant infatigable a partir del segle XX. Moltes d’elles, assumint les seves pròpies responsabilitats i prohibicions, trepitjaran un gran nombre de mites encastats en unes societats ancorades en les seves tradicions conservadores i patriarcals.

En altres situacions, algunes dones escriptores, per preservar la seva llibertat, van utilitzar l’estratègia de signar les seves obres mitjançant pseudònims, donada la incomprensió d’un sector molt ampli de la societat, que atribuïa als homes la superioritat en tots els àmbits. En aquest sentit, tenim un clar exemple amb la celebèrrima Caterina Albert i Paradís (Víctor Català).

El feminisme sufragista a Espanya també tindrà a una de les seves representants més destacades, Clara Campoamor. Finalment, moltes dones investigadores i creadores d’importants patents van quedar condemnades a l’ostracisme de l’anonimat, camuflades i marginades sota el nom dels seus respectius cònjuges.

Han estat encomiables les fites aconseguides per moltes d’aquestes dones compromeses i valentes. Afortunadament, gràcies a les seves accions decidides, la seva constància i tenacitat, la humanitat ha fet un pas endavant en aquest intent de voler normalitzar la seva situació.

Malauradament, encara queden alguns fronts per aconseguir, per exemple, combatre la violència de gènere. En aquest sentit, l’educació des de la infància i el respecte mutu, entre altres coses, ha de jugar un paper molt important per eliminar aquesta xacra.

Finalment, a un altre nivell, caldria impulsar més càrrecs de responsabilitat entre el sector femení i establir un equilibri en aquesta anomenada ‘bretxa salarial de gènere’ que es produeix en alguns sectors laborals.

Per fortuna, l’apoderament de la dona ja és una realitat imparable esdevenint un poder alternatiu i de transformació social.