Dia Mundial del Refugiat

En els dies commemoratius que l’ONU va dedicant a diferents temes per conscienciar la població sobre problemes que té plantejats el món, s’ha assenyalat el dia 20 de juny com a Dia Mundial del Refugiat.

L’Estatut del Refugiat aprovat per les Nacions Unides el 1951, el defineix com una persona que a causa de temors fonamentats de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques es trobi fora del seu país de nacionalitat i no pugui -o a causa d’aquests temors no vulgui- acollir-se a la protecció de tal país.

És evident que la definició literal de refugiat i la nostra situació de país democràtic envoltat d’altres països també democràtics que tenen reconegudes les llibertats fonamentals de la persona fa que ens quedi una mica llunyà el concepte de refugiat, que acostumem a associar a conflictes llunyans. Que consti, però, que aquesta llunyania no minimitza el problema de les persones que ho pateixen i que segons l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) a finals de 2011 al món hi havia 42’5 milions de persones desplaçades a la força, de les quals 15’2 milions eren refugiats. Per altra banda, no hi ha dia que alguna notícia no faci referència a moviments migratoris causats pels conflictes actuals. Per tant està més que justificat i malauradament resulta de rabiosa actualitat la commemoració del dia del refugiat per tal que com a mínim en prenguem consciència i procurem ajudar a la mesura de les nostres possibilitats les diferents organitzacions que vetllen per la situació d’aquestes persones.

Hi ha, però, el que jo considero un altre tipus de refugiats que no entren a la definició estricta abans transcrita. Són els que podem anomenar emigrants econòmics. Aquests ja els tenim més propers i la seva existència sí que ens toca de ple veient el gran nombre de persones que perden la vida en el seu viatge per aconseguir una vida millor o amb la situació dels que aconsegueixen arribar al que per ells era la terra promesa.

Respecte als refugiats pròpiament dits i els emigrants econòmics només vull fer una reflexió: podria ser un de nosaltres qui es trobés en aquesta situació, ja que realment el lloc on hem nascut no l’hem triat nosaltres, i encara menys correspon a mèrit nostre. Per tant la conseqüència no pot ser altra que considerar-los i tractar-los com un més de nosaltres.