Economia local i benestar social

A Vila-seca, com a tants municipis del nostre territori, seguim sense voler afrontar les causes que ens van portar a la crisi. En comptes d’aprendre dels errors del passat, repetim estratègies que, si bé a curt termini poden donar resultat, ens han dut a mig o llarg termini al fracàs col·lectiu. Seguim amb la falsa idea del creixement il·limitat, el mercat casino, les construccions faraòniques i l’especulació financera com a única fórmula de generar riquesa, una estratègia que no repercuteix en la millora de les condicions de vida de la nostra gent i que són pròpies de les zones costaneres dels països en vies de desenvolupament, una situació, provocada per la poca altura de mires i la desconfiança dels nostres governants en les nostres capacitats com a poble, que està provocant que sortim de la crisi per passar a viure en un context de crisi permanent.

Mentre les societats amb règims del benestar consolidats cada cop més són més conscients que el principal valor que tenen són les persones que viuen en el territori, i s’esforcen a crear contextos on puguin explotar tots els seus potencials i generar, així, activitats amb un alt valor afegit, al nostre municipi es tracta de reproduir una vegada darrere d’una altra, com si es tractés de la gallina dels ous d’or, un model que requereix explotar els nostres recursos com si no hi hagués un demà, ens condemna a deprendre quasi exclusivament de la inestabilitat de mercats tan fútils com el turisme i que, a més, tan sols una part ínfima dels beneficis generats quedi pel poble i per la seva gent.

Mentre no siguem conscients que la clau per la recuperació econòmica i social de la nostra comunitat es trobi a dins de nosaltres mateixos, i no tant en la recerca de mecenes i inversors que els interessa ben poc la gent que viu al nostre poble, cada vegada serà més la gent creativa i preparada que opti per fugir de Vila-seca per llaurar-se un futur que permeti anar més enllà de viure permanentment amb dificultats per arribar a final de mes.

Per contra, si apostem per un model amb major autosuficiència, que inverteixi en les persones del poble i aconsegueixi que la major part de la riquesa que es generi quedi dins, recuperarem bona part de la nostra sobirania econòmica i podrem afrontar el futur amb unes condicions de vida molt més dignes.