Comunicar és compartir

He llegit dos treballs de recerca que tracten sobre la comunicació. Un d’ells em crida especialment l’atenció pel seu títol: Alguns ximpanzés tenen estils musicals diferents: uns són bateries de rock i d’altres, de jazz.

El llegeixo i el trobo fascinant. Revela que els ximpanzés en estat salvatge es comuniquen mitjançant ritmes de percussió: piquen les arrels de suport dels arbres per produir sons de baixa freqüència que poden viatjar a llargues distàncies a través de la selva.

Cada individu té el seu propi estil, semblant als estils humans com el rock, el blues o el jazz.

Cada ximpanzé té una mena de ‘signatura sonora’ que permet als altres reconèixer qui està tocant. Alguns mantenen un ritme regular i constant, com els bateries de rock o blues, mentre que d’altres fan ritmes més variats i imprevisibles, com en el jazz. També s’ha observat que les diferents subespècies (orientals i occidentals) presenten patrons rítmics diferenciats.

Els investigadors conclouen que aquesta forma de comunicació permet als ximpanzés mantenir-se connectats mentre es desplacen per la selva, indicant on són i què estan fent. Aquest descobriment contribueix a entendre l’origen evolutiu de la musicalitat humana i suggereix que el sentit del ritme i la percussió podria tenir arrels molt antigues, compartides amb els nostres avantpassats comuns.

L’altre treball també estudia el comportament dels ximpanzés, en aquest cas per esbrinar si el badallar és contagiós. Per fer-ho, utilitzen un robot amb cara de ximpanzé, capaç de badallar i tancar els ulls. Els primats observaven el robot, i es va confirmar que el badall és contagiós: els ximpanzés badallaven un 50% més quan el robot també ho feia. A més, tendien a asseure’s o relaxar-se, com si interpretessin el senyal com una ‘crida al descans’. El contagi del badall podria ser un mecanisme ancestral d’empatia per sincronitzar comportaments socials com el descans en grup.

Tots dos treballs posen de manifest la importància de la comunicació. Sovint no som prou conscients de la seva complexitat, i encara menys de les nostres mancances. Un aprenentatge guiat ens seria molt útil en el nostre dia a dia. Cal saber que un missatge pot variar segons qui el rep, que no és el mateix parlar que escriure, i que no és igual redactar una carta, un whatsapp o una publicació a les xarxes socials. Tampoc no és el mateix informar, convèncer o entretenir, i tot això es veu influït per l’entonació, el to de veu, el volum, el ritme, la velocitat, les pauses i l’expressió facial.

Sens dubte la comunicació és un fil invisible que ens pot unir i fer el món més humà.