Neorurals, tendències i oportunitats

L’ any 2016 la revista Descobrir Catalunya publicava un reportatge sobre les muntanyes que havien inspirat Gaudí. Dos joves de Riudecanyes, caminant pel coll de la Desenrocada, a tocar del castell d’Escornalbou, van topar amb unes roques que lluïen relleus similars als de la façana de la Pedrera i altres elements del Park Güell i la Casa Batlló. L’arquitecte reusenc era amic de joventut d’Eduard Toda, resident al castell, i és sabut que la natura era la seva font d’inspiració principal. Que s’hagués basat en aquell paisatge és perfectament plausible.

Més enllà de l’atractiu pel cantó gaudinià la història és interessant pel perfil dels seus protagonistes. Els joves excursionistes que van fer la troballa i la van donar a conèixer eren dos nouvinguts al poble, enginyer i professor de la Universitat Politècnica ell i arqueòloga ella. Una parella jove de Barcelona amb fills petits que havia anat a viure a Riudecanyes aprofitant que l’avi d’ell hi tenia una casa. Una bona connexió d’internet i la possibilitat de fer teletreball els havia convençut per fer un canvi de vida. Neorurals, en definitiva.

No és una anècdota, és una tendència. La majoria dels pobles de la Catalunya Sud compten avui amb un grapat de parelles que responen a aquest perfil. Des de fa deu o dotze anys, i amb especial intensitat des que la pandèmia va accelerar el teletreball, l’arribada de la fibra a gairebé tots els pobles ha fet possible aquest canvi. Les infraestructures catalanes tenen grans mancances, però Barcelona és prou a prop, internet prou accessible i els serveis educatius i sanitaris són prou bons, com per fer possible una opció de vida impensable fa alguns anys.

Guanyar quatre, deu o quinze habitants pot semblar poca cosa, però per a molts pobles l’arribada d’aquests nous habitants té un impacte extraordinari. Impacte demogràfic, impacte econòmic i impacte cívic, tres en un. Impacte demogràfic perquè per un poble de tres-cents o quatre-cents habitants guanyar dues o tres famílies és un creixement significatiu. Les famílies sumen més que els habitants i que els pobles s’omplin de nens és el millor futur possible. Impacte econòmic, clar, perquè més enllà de sumar demanda i clients per al comerç local aquests nous habitants engeguen sovint activitats econòmiques i generen ocupació. Nova empenta empresarial. Demografia i economia, sí, però també densitat cívica. Aquests nous habitants, neorurals si fem servir l’etiqueta que els retrata, són una oportunitat per al teixit comunitari dels petits municipis. Per formació, xarxa i compromís són gent amb tendència a implicar-se i alimentar la densitat cívica dels pobles que es fan seus. Riudecanyes i la ruta que va inspirar Gaudí en són un bon exemple. Han calgut més de cent anys perquè dos neorurals fessin un descobriment que era a la vista de tothom, perquè fins fa poc no era del tot habitual que enginyers i arqueòlegs visquessin als petits pobles del país. Sumar habitants amb talent és un doble guany amb efectes multiplicadors.

La tendència hi és, ja passa, i només cal acompanyar-la perquè guanyi intensitat. El desplegament de la fibra arreu del país ha estat una inversió pública d’èxit que cal reconèixer i mantenir. Iniciatives com la xarxa de coworkings rurals que habiliten espais pel teletreball i l’emprenedoria en són un bon complement. Projectes com el programa Pràcticum Odisseu que fa deu anys que ofereix a joves universitaris experiències professionals en entorns rurals són exemple del que cal continuar fent.