El nostre món és el món

Dels aranzels del President Trump a la tensió militar amb Rússia passant pel protagonisme, cada cop més assertiu, de la Xina i l’Índia. La globalització viu un procés de canvi després de tres dècades de continuïtat i Europa busca veu i discurs per aquest nou context. Pol Morillas, director del CIDOB, ho explica al seu nou llibre, El pati dels grans. L’Europa geopolítica, la Unió Europea com a actor global, tot just està naixent. Vivim els seus dolors de part.

La lectura és suggerent i convida a una reflexió regional amb mirada global. La Catalunya Sud és una regió oberta al món, amb una economia profundament internacionalitzada que patirà, per a bé i per a mal, els efectes de la nova globalització que tot just es comença a definir. Turisme, química, agroalimentari i indústria exportadora, les quatre columnes tradicionals de l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre estan àmpliament condicionades pel context mundial i l’evolució de l’economia global.

El 50% dels turistes que venen a la Costa Daurada són internacionals. Dues de les tres grans empreses de la petroquímica, BASF i DOW, són alemanya i americana respectivament. L’agricultura, i el conjunt del sector agroalimentari, viu pendent de les subvencions europees que la nova PAC ha de redefinir. El vi, sobretot al Priorat, s’hi juga molt amb els aranzels americans i la indústria exportadora viu pendent del resultat final de les tensions comercials entre els grans blocs. La llista de clients, proveïdors i inversors amb origen internacional arriba a tots els sectors.

Dues idees i un projecte per una regió com la nostra, profundament vinculada a l’economia europea i internacional:

La primera és evident, la importància majúscula de la Unió Europea pel nostre progrés econòmic. Europa és el nostre terreny de joc. Per vocació, interès i necessitat ens convé defensar i enfortir el projecte europeu. Una Unió Europea dinàmica, sòlida i amb un paper actiu al món és central per l’economia catalana, però també i especialment pel futur de la Catalunya Sud. Una idea obvia, sí, però amenaçada de forma creixent per l’antieuropeisme insensat dels extrems polítics.

La segona derivada és triple: xarxa, presència i influència. Els lideratges públics i privats de la regió han de compartir contactes, llaços i projectes amb els consolats i les ambaixades dels principals socis comercials, també amb les oficines centrals de les multinacionals amb presència aquí. Acció i l’ICEX, així com el servei exterior de la Generalitat i les ambaixades de l’Estat, són un pont natural que ni s’utilitza ni es cuida prou. Teixir agendes, endins i enfora.

Per fer tot això i alguna cosa més caldria disposar de l’eina adequada. Una regió com la Catalunya Sud i la ciutat metropolitana que li fa de centre necessiten una agència pròpia de captació d’inversions i presència global. Una oficina Invest in South Catalonia d’impuls públic i privat que busqui atreure i madurar nous projectes amb valor afegit. La pròxima petroquímica o el pròxim PortAventura vindran de noves inversions internacionals que caldria anar festejant. Fer-ho amb urgència i sense intermediaris.

Atreure i festejar inversions internacionals, sí, però també alguna cosa més: explicar i vendre els nous projectes internament per evitar que la cultura del no i l’oposició de quatre grupuscles puguin aturar oportunitats de futur que haurien de ser rebudes amb catifa vermella. Pedagogia i informació contra greuges i recels.

El nostre món és el món.