Universitat, talent i futur

Fa més de trenta anys, la creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va donar una empenta extraordinària a la Catalunya Sud. Comptar amb una universitat arrelada a la regió ha permès un salt endavant en la generació de talent i una gran extensió de la formació universitària, però ha servit per alguna cosa més. El nombre de joves que marxaven a estudiar fora i ja no tornaven s’ha reduït, tot i que els Erasmus i els màsters han permès que, estudiant aquí, puguin seguir tenint experiències formatives i de vida en altres regions i països.

La universitat ha contribuït, també, a teixir una xarxa de complicitats metropolitanes i regionals que no existien fa poques dècades, capital social. Finalment, i no menys important, ha estat un factor clau en la maduració de sectors com la química, el turisme i el vi, amb l’impuls de centres tecnològics, doctorats industrials i altres polítiques de recerca i transferència. La URV ha estat, probablement, el principal factor de canvi regional en moltes dècades. Massa sovint el seu impacte no es valora prou de tan assumit com el tenim.

Aviat farà trenta-cinc anys de la fundació de la URV. Tres dècades llargues en què el món ha canviat a gran velocitat. La formació, el talent, el coneixement, la recerca i la innovació són, avui, encara més indispensables per al progrés. La necessitat continua present, però la universitat, lligada de mans i peus per la normativa, els ritmes públics i la falta de finançament, ha perdut una part de la capacitat de fer, crear, impulsar i créixer que havia tingut fins fa uns anys.

Fa temps que la creació de nous estudis s’ha frenat, també per motius demogràfics, però encara hi ha oportunitats de creixement universitari que la regió hauria d’aprofitar. Estudis professionalitzadors com Infermeria i Odontologia, que haurien de permetre el creixement d’una nova oferta que complementés la pública. La URV ha de ser el centre del sistema universitari de la Catalunya Sud, però el model s’ha de poder complementar amb opcions privades, com passa ja avui amb l’escola universitària de pilots (CESDA).

Tot plegat sense perdre de vista el canvi fonamental que viu la formació superior arreu del món. Nous formats i nous mitjans en l’espai de formació i certificació que la universitat havia ocupat en solitari fins fa poc temps. El grau LEINN que Teamlabs ofereix a Madrid, Barcelona i València, però també a Màlaga, n’és un bon exemple. Uns estudis universitaris d’emprenedoria i innovació, un grau homologat, que treballa fora de l’aula i porta els alumnes a aprendre a emprendre emprenent. Les acadèmies intensives de programació que formen treballadors per al sector TIC en pocs mesos han transformat el sector. La oferta a mig camí entre l’entreteniment i la formació, que ofereix The Power MBA és un altre exemple d’aquestes noves maneres d’aprendre i formar-se.

Nous estudis universitaris, públics i privats. Noves escoles i centres amb nous formats. Més i millor oferta per generar i atreure més i millor talent, jove i madur. Més col·laboració entre l’empresa i els centres de coneixement i formació, amb la universitat al centre, però anant, també, més enllà de la universitat. Les químiques, el sector TIC, les empreses de l’agroalimentari, la universitat i les institucions públiques haurien d’aliar-se per donar un nou impuls a la formació, el talent i el coneixement a la regió. Reprendre aquella empenta de 1991, però amb els canvis, les oportunitats i el potencial que obre la tecnologia i la innovació educativa a 2025.