El debat del turisme sostenible.La postpandèmia definirà el nou model

No cal passejar massa per Barcelona per a descobrir dues imatges ben clares: per una banda, es veuen molts hotels tancats, i per l’altra, hi ha pocs turistes caminant pel centre. Les ciutadanes i ciutadans normals passegen ara més que abans; moure’s pels carrers comença a ser, per tant, una cosa fàcil, ja que no es pateix la pressió per part d’una munió d’estrangers que abans omplien carrers i places, terrasses de bars i restaurants populars. Cal recordar ara que la sensació d’ofec es va anar transformant abans de la pandèmia en una reacció negativa d’una part de la població i que aleshores començaren a aparèixer alguns senyals incubadors d’una certa turismofòbia, expressada en un alguns grafitis i en el malestar de la gent.

Els experts diuen que al Cap i Casal res tornarà a ser com abans de la pandèmia, que la xifra de bars i restaurants es reduirà com a mínim un 30% i que sobretot desapareixeran aquells que tenien menjadors massius de menús de baixa qualitat i alts preus.

El sector turístic està en hores baixes i els seus representants culpen a les administracions de les seves desgràcies; molts d’ells han abandonat els seus negocis; segons les darreres informacions publicades, oficialment a la província de Barcelona hi ha 58 hotels en venda, però sembla que la xifra podria ser molt més alta.

Encara que no ho diguin clarament, els grans grups hotelers i de restauració estan convençuts que el creixement continuat s’ha acabat i que caldrà adaptar-se a partir d’ara a un nou model turístic de què tothom parla, però del que ningú acaba d’explicar ben bé de què va.

A escala global, l’expressió màgica que serveix per a descriure com serà el futur es diu: turisme sostenible. Es fonamenta en tres exigències bàsiques: limitar el nombre de turistes a alguns indrets congestionats, promoure destins turístics però limitant-ne la capacitat i per últim, diversificar els llocs que es poden visitar o fer vacances. L’OIT (Organització Mundial del Turisme) és una de les entitats que aposta perquè es produeixi un canvi estructural en el model fins ara dominant, tot i reconèixer que la xifra de negoci del sector suposa el 7% del comerç mundial.

Tornant a casa, cal dir que Barcelona es troba entre les 20 ciutats del món més visitades i que està situada en el TOP 5 de les europees; per cert, la majoria d’aquestes declaren sentir-se ofegades pel turisme de masses i, a conseqüència d’això, han decidit aturar el creixement i limitar la presència de persones de fora; el cas més conegut és el de Venècia, però n’hi ha molts llocs més que han començat a reduir l’entrada de gent. Arribats en aquest punt, caldria plantejar-se una pregunta clau: i ara què? És possible fer un turisme sostenible per exemple al litoral mediterrani, ple d’edificis i d’hotels barats? 

Sense anar molt lluny, podríem parlar de la Costa Daurada que com se sap és, després de Barcelona, el lloc més important de recepció de turisme massiu de Catalunya. Si hom escolta o llegeix el que declaren els que tenen coses a dir en aquest sector econòmic, només escoltem desitjos i voluntat d’anar recuperant la normalitat, en un intent de creure que les coses seguiran com abans.

Aquest silenci té una explicació: a aquestes comarques tothom confia que el projecte Hard Rock serà com un mannà que farà que es deixin enrere els estralls d’una crisi que ha deixat tocat al sector; tanmateix, fer front al turisme sostenible amb més creixement no sembla ser la millor recepta. 

També el que pot resultar molt difícil serà poder reconvertir la congestió actual en una oferta millorada, que faci possible que els ingressos no es produeixin gràcies a la quantitat de turistes, sinó a la seva qualitat, expressada en termes del diner que gasten.

Tinc la sensació que hotelers, restauradors, agències i tots els que viuen del turisme a casa nostra estan en aquests moments aguantant la respiració, esperant que la pandèmia acabi, que s’obrin els negocis i que vinguin els turistes. 

Segons diuen alguns experts, fins al mes de setembre no podrem parlar de com s’haurà salvat l’etapa postpandèmica; potser serà en aquest moment en què podrem començar a parlar d’un nou model turístic de veritat.

* Periodista. Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.