El factor Messi

Queden 90 minuts per abaixar el teló de la temporada. Enrere queden il·lusions, frustracions –aquestes, enguany, vesteixen de blanc– i molta, molta feina. La final de la Lliga de Campions serveix per posar en brillant punt final a un any futbolístic que ha viscut els últims dies un veritable terratrèmol amb la dimissió del cap dels corruptes –presumpte, això sí– de la FIFA, Joseph Blatter.

Però no estic aquí per parlar d’aquesta gent que s’ha apropat al món de l’esport per aprofitar-se’n, no. Hi estic per parlar del Barça-Juventus, tot un clàssic que enguany servirà per decidir qui és l’amo del futbol continental. El Més que un Club vs. la Vechia Signora. Dues maneres d’interpretar el futbol. Dues maneres d’entendre el calcio. Però dues maneres lícites de guanyar, sens dubte. El Barça de Luis Enrique ha sublimat l’estil Barça. Té al seu davant l’oportunitat de poder assolir un triplet i convertir-se en el primer club europeu que l’aconsegueix en dues ocasions. En la mateixa tessitura es troba la Juve de Massimiliano Allegri. Els bianconeri ha guanyat quatre scudettos consecutius però no en tenen prou amb això. Necessiten triomfar a Europa.

La final està al 50%, però el Barça, a diferència de la Juventus, disposa d’un factor que, sens dubte, desequilibra la balança: el factor Messi. La ‘Pulga’ ja ha demostrat aquesta temporada que està afamat de títols. El «ssssssssssiiiiiiiiiihhhhhhhhhuaaaaaaaaaa» que va bramar CR7 en el lliurament de la Pilota d’Or va activar la màquina de jugar a futbol que és el menut jugador de Rosario. I aquí és on pot estar la clau de la final. I és que és igual el sistema que utilitzin per intentar lligar-lo en curt. Tant fa que utilitzin defenses zonals, que el flotin, defenses amb ajuts escalonats que li surtin a barrar-li el pas, o, com va passar a la final de Copa davant de l’Atlètic Club, que li facin una defensa a l’home. Aleshores és quan et destrossa i et fa un vestit a mida. És a dir, un gol... què dic un gol, una obra d’art.

Amb Neymar Junior i Luis Suárez al costat parlem d’una davantera que només a la Lliga de Campions ha marcat 25 gols, 9 més que la Juve, uns números que farien esgarrifar a qualsevol, però no quan el rival es tracta d’un equip italià. Berlín espera campió.