El lector és l'últim interpretador dels acudits

Benvolgut doctor Vizcarro, sempre he cregut que els acudits són vius ja que la interpretació final la dóna el lector. Aquesta interpretació és sempre respectable. Però permeteu-me explicar la intenció de l’autor quan es va realitzar l’acudit esmentat. Aquesta és: quan a les 20 hores tanca hemodinàmica és l’hora en què la mort pot començar el seu treball.

Els ciutadans de Tarragona amb un problema cardíac tenen un risc afegit a partir de les 20 hores, com malauradament es va poder comprovar amb la trista mort del senyor Gheron.

No es va intentar fer cap valoració de l’actitud del metge. El doctor simplement surt del servei a l’hora que acaba el torn. No hi ha cap element que suggereixi que el doctor surt amb pressa o despreocupadament. No se’l posa mirant el rellotge o corrent, per exemple. Aquest dibuixant no tenia cap intencionalitat en aquesta línia.

Un altre exemple, per prendre distància. Si un banyista s’ofega a les 20 hores a la platja, ningú carregaria contra el socorrista que acaba el seu servei a les 19 hores. Es carregaria contra l’administració que ha decidit posar el límit de les 19 hores quan sap que a les 20 hores encara hi ha gent banyant-se. La mort surt amb barca a pescar quan el socorrista baixa de la torre. Va ser un acudit difícil de dibuixar ja que la desgraciada mort del farmacèutic era massa recent. Un mai sap com rebrà aquesta vinyeta una família que suposo que el que vol és oblidar. Però l’acudit també intentar reflectir el sentit de la societat i clarament hi ha un clam que diu que l’administració ha d’ampliar el servei d’hemodinàmica més enllà de les 20 hores. Jo diria que l’opinió pública no carrega tampoc contra els metges. Càrrega contra la conselleria, en tot cas.

Lamento si algun metge s’ha sentit ferit amb el dibuix. A aquest doctor amb nom i cognoms trameteu-li, si us plau, les meves disculpes per no haver sabut dibuixar amb més precisió la idea comentada més amunt. Els dibuixos tenen una tinta que mai no es vol quedar en les quatre línies del marc. Trameteu-li també la meva solidaritat perquè em consta l’esforç de molts professionals més enllà de les seves obligacions contractuals. Conec més d’un cas personalment.

Rebi una cordial abraçada i el meu suport en les seves reivindicacions d’una sanitat de qualitat i ben dotada en mitjans i persones.

Andrés Faro

(Humorista del Diari de Tarragona)