El naufragi del 'Consuelo Teresa'

El 28 d’abril del 2015 serà una data més que quedarà a la memòria dels pescadors del Serrallo. En qüestió de dos minuts un company va perdre tot el treball d’una vida, la seva embarcació Consuelo Teresa, petita però suficient per poder subsistir dignament la seva família i la del seu mariner. El Francesc i el seu mariner Raúl només van tenir temps d’avisar per ràdio i llençar-se corrents a la mar.

Vaig ser testimoni de tot aquest trist esdeveniment i com el vaixell Peret de Faba anava a rumb on tan sols es veien uns estris de pesca i les restes del naufragi surant. En aquells moments només ens passava pel cap trobar els dos pescadors nedant o aferrats en algun salvavides. El bon temps i la fortuna dins de la desgràcia va jugar a favor.

El Peret i el seu mariner van rescatar als dos nàufrags emocionats de trobar-los estalvis, mentre la resta de companys navegaven a tota màquina rumb a la monoboia, incrèduls de l’esdevingut i esperant la notícia per ràdio: «ja els tenim».

Accidents com aquest, per sort, n’hi ha hagut pocs però tothom estem exposats i estem dins del bombo, tenim un número i toca a quan menys t’ho esperes.

El dia abans vaig estar parlant amb el Sisco de com planificaria l’atur biològic, si és que es feia (maig i juny) com cada any, per acabar de concretar dates d’inspecció, varador, etc. Però el destí li ha canviat tot.

A manera de consol vaig parlar amb ell i li vaig dir que, en passar tot tan ràpid, algú dels dos haguessin pogut quedar enganxats en algun estri de bord o donar-se un mal cop i que pensés en l’angoixa que haguessin passat els seus pares que de ben segur s’hauran fet un tip de plorar pensant que els haguessin pogut perdre.

Segur que això el va reconfortar, i ell, que és un lluitador, l’endemà ja estaria pensant a començar de nou. Fidel sempre a defensar els drets dels pescadors, s’hi apuntava a qualsevol consulta o reivindicació, i sempre solidari amb els altres.

Encara recordo fa 6 o 7 anys com vam anar a demanar consell a l’advocat i articulista d’aquest diari, en Danel Arzamendi, i les nombroses visites a la Subdelegació del govern de pesca i a alguns polítics vinculats a aquesta activitat.

Després de reflotar el vaixell i veure com ha quedat ha descartat tornar a començar. «No puc tornar a empenyorar-me, tal com s’està posant tot cada vegada ens empipen més amb inspeccions, controls, vigilants, tasses, multes, etc. Als meus 45 anys em pesa més això que tot el treball que hagi de fer».

Dit això, ja no crec que es torni a plantejar començar de nou amb il·lusió un projecte perquè les traves i impediments burocràtics, cada vegada més absurds, que imposen les administracions et fan avorrir qualsevol iniciativa.

Ni ell, ni cap dels joves que munten al darrere crec que s’ho plantegin, tant de bo vagi errat. Cada vegada hi ha menys pescadors i menys embarcacions, i com amb la resta de negocis, es va monopolitzant per uns pocs que tenen la seva caverna a les administracions.

Que prenguin nota els polítics que hagin de governar-nos i que diuen amb la boca ben plena que primer som les persones. El pescador ja té prou patiments a la seva dura vida a banda del mal temps i penúries que et toca passar perquè ens espremin cada vegada més fins que ja no ens quedarà suc.

Algun d’aquests polítics deu pensar que això del naufragi és una nova atracció de Port Aventura, li suggereixo que es llegeixi aquestes línies, i, si això no li commou, és que no té il·lusió per res que no sigui les eleccions i ell mateix.

Espero que algun polític vinculat amb la pesca, ja que als eslògans «primer són les persones», es preocupi, ara que vénen eleccions, en particular per la tripulació del Consuelo Teresa i, en general, per aquest ofici que cada vegada estem més acollats i abandonats amb les noves lleis i exigències des de l’administració de pesca.