Durant molts anys he desenvolupat tasques de gestió a l’Administració de la Generalitat i quan gestiones el dia a dia, detectes procediments que no funcionen del tot, protocols que es poden millorar... Quan preguntes i proposes canvis, molts cops m’han dit «a Tarragona us passa de tot, ningú ens havia plantejat aquest tema abans». Aquesta inquietud per millorar que tenim ja ens va fer ser pioners respecte a la implantació del sector químic a Tarragona amb l’aprovació del Plaseqta el 1993.
Aquesta resposta pionera davant d’una realitat industrial que, com totes, comporta riscos, va ser, d’alguna manera, exportada i estandarditzada en l’àmbit de tot Catalunya amb el Plaseqtor per a la Tordera i posteriorment amb el Plaseqcat per a tot Catalunya. La nostra experiència com a territori i com a administració en la gestió de les emergències químiques va servir a altres indrets de Catalunya on també tenen implantació d’aquesta indústria, tot i que amb una major dispersió territorial.
El Plaseqcat va ser positiu per a definir un mètode homogeni de resposta davant de les emergències de les indústries químiques, però també va suposar allunyar la direcció de l’emergència del nucli industrial més important que hi ha a Catalunya.
Amb el malaurat accident d’Iqoxe tothom es va replantejar la idoneïtat de tornar a tindre la direcció del pla més a prop. En un temps rècord, dos mesos justos des de l’accident, Protecció Civil va liderar la redacció i l’aprovació del Plaseqta 2020.
Fa nou mesos que es treballa en la implantació del Plaseqta 2020 amb totes les dificultats que la pandèmia ens ha imposat. És un pla per al territori, fet amb el territori i amb gestió de l’emergència des del territori. Aquesta és la línia adequada que permet una major immediatesa de resposta en cas d’accident.
A diferència del que deia en el seu article «el Plaseqta i la xocolata del lloro» del 30 de novembre el diputat de Ciutadans Matías Alonso, des del primer dia s’ha treballat conjuntament amb els actors que han de gestionar l’emergència, és a dir, tant els operatius i serveis d’emergència del territori, com municipis i les mateixes empreses químiques. Això ha estat així perquè fa molt de temps que existeixen taules tècniques territorials coordinades pel Servei Territorial de Protecció Civil de la Generalitat a Tarragona, que han funcionat tots aquests anys. Una tasca silenciosa que ha permès avançar adequadament, i que va intensificar-se arran dels accidents de maig i juliol de 2019. El Plaseqta 2020 ha pogut recollir el fruit del treball de tots aquests anys i és un pla adaptat a la realitat del territori que vol protegir. En les taules de treball tècnic no estan assegudes les associacions de veïns i veïnes i els sindicats, com tampoc ho estan en altres grups de treball dels plans d’emergència. Però en la implantació del Plaseqcat sí que es preveuen taules de diàleg amb el territori, on es vol escoltar la veu dels veïns i veïnes, de les persones treballadores de les indústries i d’altres actors rellevants al territori, amb l’impuls del director del Pla, el delegat del Govern.
És cert que el paper d’Interior és clau en el pla i la gestió de les emergències (Bombers, 112, Protecció Civil i Mossos), però també hi participen altres departaments com els de Territori i Sostenibilitat (qualitat de l’aire) o el d’Empresa i Coneixement (seguretat industrial). Per tant, caldria mirar el Plaseqta com un pla de govern que implica tot-hom. No oblidem que l’accident d’Iqoxe ha de suposar un abans i un després en la seguretat dels polígons químics, ja que els seus efectes van superar amb escreix les previsions i no són assumibles per un territori que ha de conviure amb el risc de forma adequada.
De feina, se n’ha fet molta! Reunions, consultes, propostes, esmenes, respostes... i tot i que altres departaments de la Generalitat també han posat el seu gra de sorra, esmentaré la feina impulsada pel Departament d’Interior a través de Protecció Civil, com són tenir a punt els mecanismes de coordinació operativa (que ja s’han posat en marxa en les últimes activacions del pla de forma molt efectiva), les gestions per a implementar el sistema d’avisos a la població afectada a través d’SMS, autorització que depèn de Madrid, la instal·lació de tres noves sirenes d’avís a la població, el disseny de nous formats de material formatiu per a fer difusió del nou Plaseqta... Per tant, podem dir alt i clar que la implantació del Plaseqta es manté tot i que, com va dir en seu parlamentària el conseller Sàmper en un acte de responsabilitat davant la ciutadania, i amb la voluntat de no amagar la piloteta, el calendari d’inversions s’ha vist òbviament alterat amb la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 que ha trastocat no només els pressupostos del Departament d’Interior, sinó els de tots els departaments de la Generalitat i els de tots els governs del món.
Des del Departament d’Interior s’estan fent molts esforços per programar en un nou calendari les inversions previstes per a la implementació del Plaseqta donat el context actual. Però cal recordar que si Catalunya fos un estat independent i pogués disposar, només d’entrada, dels 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal estructural que cada any paguem tots els catalans i catalanes i que no tornen, llavors sí, llavors segur que parlaríem de la xocolata del lloro a la que feia referència el diputat Alonso.
