El retorn a les aules

Hem iniciat el nou curs escolar amb la incertesa d’una pandèmia que ha abaixat la seva intensitat, però que encara cueja. Esperem i desitgem que gràcies als avenços científics i la gran contribució que ha estat la creació de la vacuna contra la COVID-19 puguem tornar, ben aviat, a aquella situació tan preuada en què podien gaudir, sense gairebé ser conscients, d’una abraçada afectuosa on la comunicació verbal quedava enrere, i l’expressió facial esdevenia el llenguatge. Doncs, sovint, apel·lar al seny i a la conscienciació col·lectiva no sempre dona els resultats esperats. 

El desig de tenir cura de les emocions, un «acompanyament emocional» al nostre alumnat, i l’adaptació a les noves tecnologies, impulsades pel conseller Josep González i Cambray, tornarà a ser un dels referents a tractar pel nostre col·lectiu docent. Tots sentim la necessitat de relacionar-nos, d’interactuar, i de mostrar el nostre estat anímic en aquest petit espai de confort que compartim amb els altres.

En aquest sentit, els professionals del món de l’educació hem de suscitar les ganes d’aprendre, entre un jovent que haurà de trobar-se guiat en aquest procés d’adaptació als nous progressos tecnològics que imperen i, que a la vegada faciliten una part essencial de la tasca dels educadors/es i de l’aprenentatge actual.

L’esforç i la memòria, dos nocions, que semblen estar desfasades i passades ja de moda, també hauran de jugar un paper fonamental en tot l’engranatge del procés de la seva formació. L’esforç implica disciplina i perseverança. Esdevé un element cabdal per aconseguir l’objectiu cobejat. Sense ell, el nostre alumnat es torna més vulnerable davant d’una societat, que nombroses vegades els resulta hostil i els pot abocar al fracàs més absolut.

En relació amb la memòria, aquesta funció permet recordar fets i establir relacions entre conceptes i d’altres estímuls que van tenir lloc en el passat, la qual cosa ens permet desenvolupar-nos d’una manera apropiada pel món. Malauradament, la memorització del llistat dels reis gots no va deixar una bona empremta en els nostres records adolescents.

Un aprenentatge que també fa referència al concepte de l’anomenada «transversalitat». Els nostres clàssics van ser uns dels primers en entendre i en posar en pràctica aquest terme del qual es parla, tan sovint, avui dia. La transversalitat facilita que el coneixement del nostre jovent vagi establint diverses interconnexions entre les diverses matèries impartides de diferent naturalesa. Per aquest motiu, és important no descontextualitzar.

L’educació anirà evolucionant al compàs i al ritme que vagi marcant la pròpia societat. En aquest aspecte, es presenta un ventall heterogeni de corrents pedagògics a seguir, però com molt bé afirma el professor José Antonio Marina: «Debemos recoger de la enseñanza de toda la vida lo que funciona, y, al mismo tiempo, aplicar lo que ofrecen las nuevas tecnologías. No es cuestión de todo o nada».

Finalment, en una societat globalitzada, l’educació a les aules es veurà abocada, necessàriament, a ser un ensenyament inclusiu que doni cabuda a tothom, però, això sí, sense caure en el parany de voler devaluar o afeblir els seus continguts, i apostant per una educació de qualitat i competent.

Begoña Crespo Tarrés és Llicenciada en Geografia i Història, màster en Humanitats i professora de llengües estrangeres.