I si canvien ‘auto’ per ‘tele’?

Les darreres declaracions dels Aznar, Felipe González i Alfonso Guerra respecte a Catalunya m’han fet recordar un article que Pere Calders va escriure l’any 1990, titulat ‘Perill de desconnexió?’. L’escriptor especula sobre el principi d’autodeterminació consagrat per la resolució 1514 de l’Assemblea General de l’ONU i conclou que si canviem auto per tele s’ajustaria a la realitat present de Catalunya. No tenim autodeterminació. Tenim teledeterminació.

Per il·lustrar-ho, explica Calders el cas d’una veïneta «simpatiquíssima», la Mònica de quatre anys, que jugava amb una nina que li havien regalat feia poc. «De cop i volta es produí una d’aquestes diferències que s’originen a vegades entre les criatures i les seves joguines, i la Mònica, amb un aire sever, renyà la nina i li digué: ‘Si em tornes a fer enfadar, et trauré les piles!’. Era una amenaça terrible, perquè desproveïda de la força elèctrica en conserva, la nina es convertia en una pellofa. No feia res d’allò que prometia el fabricant». Com a Pere Calders, les bravates del trio de la benzina m’han fet l’efecte d’una amenaça greu, «com si ens diguessin: ‘Aneu amb compte... Si no feu la farina plana, us traurem les piles!».