Era de preveure que l’Audiència Provincial de Tarragona avalaria la resolució del Jutjat d’Instrucció número 3 de sobreseïment de les diligències penals en el cas de l’aparcament (és una manera de dir) Jaume I.
El «material fàctic» practicat conclou que els fets jutjats «no estan enquadrats en cap figura penal». És impensable imaginar una ment humana tan perversa com per infligir, de manera dolosa, un patiment a tota una ciutat construint un aparcament soterrani. No hi ha crim de lesa humanitat tan caragolat com aquest. Els jutges apliquen les lleis i no hi ha cap norma que tipifiqui el delicte penal de tortura ciutadana a força de fer un forat.
Ara bé, encara tomba pels jutjats, en aquest cas de Madrid, una demanda civil interposada per Aparcaments Municipals de Tarragona. Veurem com deriva. Una obra que es va pressupostar en 3,9 milions d’euros, n’ha acabat costant més de 40 milions. I el que és pitjor: no ha servit per a res. L’aparcament robotitzat és un munt de ferralla enterrada a la Part Alta, una gran catacumba de la incompetència, un monument a la incúria.
Ningú no entendria que, finalment, no en resultés cap responsable. Dels 40 milions, algú n’haurà ensumat alguna prorrata. O tampoc?
Lo más leído
Lo último