El 1975 l’Organització de les Nacions Unides reconeixia el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona, en un principi dit Dia de la Dona Treballadora. Però és que la dona, sempre ha treballat, fora de casa, però especialment a dintre els 365 dies de l’any. Sense ànims de menysprear l’esforç d’aquest esdeveniment, que la meitat de la població mundial, com som les dones, tinguem marcat un dia al calendari que ells no en tenen, ja és prou desigualitari. Això no obstant, alhora, és una oportunitat per aprofundir. Vull dir, cada dia ha de ser 8M.
L’editora Laura Huerga, en una entrevista publicada en les pàgines d’avui, comentava que si l’extrema dreta reacciona al feminisme és que ho estem fent bé. Efectivament, el 8M ha de ser un continu, una lluita de totes i des de tots els àmbits de la societat, cadascuna amb les eines pròpies. Perquè esborrar el somriure dels rostres que ens volen enviar al nostre passat més fosc és prou satisfactori com per continuar treballant-hi.
Lo más leído
Lo último