En el seu primer discurs com a pontífex, Lleó XIV ha explicat que ha triat aquest nom en honor a Lleó XIII, autor de l’encíclica ‘Rerum novarum’ (1891), que abordava la qüestió social durant la primera revolució industrial. Aquesta opció indica la voluntat del nou papa de continuar aquest llegat, adaptant-lo als reptes actuals com la quarta revolució industrial i la intel·ligència artificial. O sigui, tenim un papa amb nom antic, però amb reptes actuals.
Dels tretze papes Lleó de la història de l’Església n’hi ha hagut de tots colors. El primer va ser Sant Lleó I el Gran (440-461). La seva acció més reconeguda va ser convèncer Àtila, rei dels huns, que no destruís Roma. Lleó II, també sant, va precedir a Lleó III que va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l’any 800. Naixia el Sacre Imperi Romanogermànic.
Lleó IV va fortificar Roma per evitar nous atacs sarraïns. D’aquí ve el terme «muralles lleonianes». Saltem a Lleó VII que va afavorir el moviment de Cluny per combatre la corrupció a l’Església. Lleó IX ha passat a la història perquè durant el seu papat es va produir el Cisma d’Orient, que va separar l’Església catòlica romana i l’ortodoxa. Arribem al famós Lleó X, membre de la poderosa família Mèdici. Va patrocinar la Capella Sixtina, escenari dels conclaves.
Va excomunicar Martí Luter per iniciar la Reforma Protestant. Lleó XI només va durar 27 dies. Lleó XII, conservador, va precedir Lleó XIII, defensor de la justícia social que inspira Prevost. Porta unes hores de papa i Lleó XIV ha caigut molt bé.
