Els vaticanistes més aperturistes han considerat un avenç que per primera vegada el papa Francesc situés dones en càrrecs que fins ara només havien ocupat bisbes o cardenals, com ara la direcció de la biblioteca vaticana. Francesc també va nomenar Simona Brambilla al capdavant d’un dicasteri, fet inèdit. Quina política seguirà Lleó XIV respecte al paper de la dona en l’Església? No se sap.
Tot allò que concerneix les polítiques papals s’ha d’interpretar a partir de gestos o signes, però tot indica que estem a anys llum de tenir una papessa, i encara a molta més distància que es produeixi un cas tan agosarat com el que relata la pel·lícula Conclave, tan de moda en aquests dies. Sí que hi ha una llegenda que narra el cas d’una dona molt llesta que, fent-se passar per home per poder accedir al clergat, va arribar a ser fins i tot papa. L’advocat Melero en va fer menció a la tertúlia de RAC1. Joana, que així es diria la impostora, va adoptar el nom papal de Johannes Anglicus.
Seguint el mateix relat apòcrif, a Joana se li va veure el llautó quan va donar a llum una criatura. Durant segles es va dir que, després d’aquest cas inversemblant, l’Església feia una verificació del sexe dels futurs papes mitjançant una cadira amb un forat. El moble era conegut com la sedia stercoraria, a través de la qual un clergue especialitzat confirmava amb unes paraules de rigor la masculinitat del pontífex: «Testiculos habet et bene pendentes». No hem oblidat tant el llatí com perquè calgui traduir la concloent sentència.
Lo más leído
Lo último