Quan Tàrraco manava

L’any 27 aC, mentre comandava personalment la campanya per sotmetre els pobles càntabres i asturs del nord d’Hispània, l’emperador August va patir uns terribles mals de ventre. Els metges van prescriure que l’únic remei eren banys i repòs. Per posar en pràctica el tractament, August va triar Tàrraco, una ciutat mediterrània de clima ideal per al descans. Això va provocar que durant els dos anys que el fill del totpoderós Juli Cèsar va estar recuperant-se, Tàrraco fou la capital efectiva de l’Imperi romà. Totes les ordres i disposicions havien de tenir el vistiplau d’August i, per tant, havien de passar per Tàrraco. August tenia la prerrogativa de jutge suprem. Segons sabem per Sèneca el Vell, l’emperador anava als judicis tarragonins perquè «li agradava escoltar l’oratòria forense de l’advocat Gavi Siló, amb un brillant verb». Gavi Siló devia ser l’Anton Vives de l’època. El fòrum de la nova colònia de Tàrraco era una veritable ciutat de la justícia, i no com ara que estan tots els tribunals escampats. Tot el que cal saber sobre Tàrraco es pot trobar en el llibre, editat per Publicacions de la URV, Tàrraco, patrimoni mundial. Una nova visió. El volum recull els fascicles que va publicar la revista Fet a Tarragona, de Ricard Lahoz, on hi ha treballs de José Alejandro Beltrán-Caballero, Ferran Gris, Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo i David Vivó, amb la col·laboració de José Javier Guidi i Àngel Rifà. Queda clar que, en aquella època, l’AVE hagués passat per Tàrraco. Tothom sap com saludaven els romans.