Eliminar la paraula ´moro´?

La lectura d’El Voraviu titulat ‘La Tito’, una mora convertida al cristianisme, com ho explica el llibre Llegendes i narracions de Tarragona (una petita joia per als amants d’històries de la Tarragona d’abans), m’ha fet recordar el cas d’un ciutadà d’origen magrebí que fa d’advocat a Reus, el qual va pretendre, sense èxit, que la Real Academia de la Lengua Española i l’Institut d’Estudis Catalans suprimissin del seu respectiu diccionari el mot moro per la connotació pejorativa que duu, segons ell. Tant l’un com l’altre el defineixen com la persona natural, relativa o pertanyent al Magrib, amb origen en els regnes cristians de la península Ibèrica. Aquest substantiu o adjectiu substantivat sempre ha estat present en el nostre llenguatge formal i col·loquial sense que per si mateix hagi representat necessàriament una accepció negativa; una altra cosa és l’animositat o malvolença amb què es vulgui emprar, com el concepte de gitano, segons si es refereix al col·lectiu humà o ètnia o si es diu amb intencionalitat. Quina feinada a modificar tot el vocabulari i la toponímia. Com en diríem de les festes de Moros i Cristians, del Coll del Moro, del Salt de la Reina Mora, del Rodolat del Moro, del Gegant Moro, de la guàrdia mora, del blat de moro, de la figa de moro, etc. I fins i tot, tot i que amb la creixent secularització de la societat en la actualitat ja no s’usa, dels no batejats? Un desgavell lexicogràfic de ca l’ample que no aconseguiria eradicar el mot del llenguatge popular.

Joan Aragonès (Tarragona)