Els ajuntaments i les eleccions

Ara que està ja a tocar la convocatòria de les eleccions municipals i en conseqüència els partits polítics, coalicions i agrupacions d’ electors estan ja confeccionant els seus programes i les seves llistes, potser és oportú aportar algunes idees amb relació al que es pensa que és un ajuntament i el seu funcionament. No es tractarà en aquest article de donar definicions com si fos la resposta d’un tema d’una oposició de funcionaris d’Administració Local, sinó definicions i idees derivades d’una certa experiència en aquesta matèria.

I es pensa que els ajuntaments són entitats polítiques-administratives que tenen com a objecte la prestació de serveis públics a les ciutadanes i ciutadans del seu municipi. El problema ve, i és el que s’ha de resoldre perquè un ajuntament funcioni correctament i equilibrada, per concretar l’abast polític, els serveis a prestar i l’estructura administrativa per aconseguir l’objectiu d’aquesta prestació a les veïnes i veïns.

Respecte a l’abast polític, hi ha dues opinions extremes que no comparteix aquest articulista. Una és que tot és política i l’altra és que un ajuntament només és administració. La segona decau ràpidament si es pensa que l’alcalde i els regidors han passat per unes eleccions i per tant són representants legítims dels ciutadans. I la primera tampoc no es creu que sigui real i un recorda, amb tots els respectes, les sessions municipals del principi de la democràcia on duraven molt més els debats sobre l’OTAN o Nicaragua, que estava de moda, que els que afectaven el propi municipi. I ara també trobaríem prou exemples.

Per tant, quan es diu que l’ajuntament és una entitat política, cal clarificar quins són els seus límits. I es pensa que les decisions polítiques en un ajuntament han d’ abastar, i a la vegada el que abastin representa la seva pròpia limitació, quatre vessants. La primera, els serveis que es volen potenciar. La segona, els llocs del municipi en què s’han de fer les inversions i cap a on créixer o no, per aconseguir un poble o ciutat equilibrats i que tots els veïns tinguin igualtat d’oportunitats. La tercera vessant política és la forma d’exigir a les altes estructures polítiques supralocals, és a dir, l’Estat i la Generalitat, la prestació dels seus serveis i les seves inversions al poble o ciutat. I la quarta, i aquesta sí que és evidentment política, la de tenir decidit des del primer moment de legislatura fins on arriba la subordinació als comandaments dels partits polítics, i per això no serveix dir solament que sempre hi haurà els interessos municipals per sobre, ja que això és el que es diu sempre.

Però també és un ajuntament una entitat administrativa pública que presta serveis públics, concretament tots els que podríem definir com serveis públics de proximitat, com aigua, clavegueram, serveis socials, pavimentació, etc. Per tant, no és una empresa, ni privada de ningú com es lògic, però tampoc és una empresa pública, malgrat en tingui alguna. Amb això es vol dir que un ajuntament no es pot organitzar en base a una legislació mercantil i societària i, malauradament, a vegades, quan aquesta ha estat l’organització, les coses han acabat als jutjats.

Un alcalde o uns regidors no són empresaris i és fàcil d’entendre perquè no ho són, i és perquè els empresaris no els elegeixen els ciutadans i ciutadanes i als regidors sí. Però immediatament i a continuació i de manera ràpida s’ha de dir que això no vol dir de cap de les maneres que l’objectiu de les estructures administratives municipals no siguin l’eficiència i finalment l’excel·lència i tenint els adequats controls de qualitat.

I potser sí que alguna tècnica de l’empresa privada pot anar bé a un ajuntament, però s’ha d’anar amb molta cura perquè com ja deia fa un temps la pròpia OCDE potser en el seu dia es van menystenir les conseqüències i la complexitat d’introduir tècniques del sector privat en el sector públic.

Als efectes els funcionaris i personal laboral fix han de ser la clau per aconseguir els objectius i de manera especial i pel seu lideratge els funcionaris amb habilitació estatal, és a dir, secretaris, secretaris-interventors, interventors i tresorers que a l’haver superat una oposició estatal i per les seves vinculacions tant estatals com amb la Generalitat tenen una preparació i independència que no es pot desaprofitar.

Un ajuntament ni ho pot fer tot ni és un govern com el central o el de Catalunya, perquè un alcalde que és el seu president és també el president del plenari que en certa manera recordaria el poder legislatiu aprovant ordenances, reglaments i instruments urbanístics equivalents. És a dir, res a veure amb els parlaments i els seus propis presidents i els seus propis pressupostos, independents dels governs centrals i de Catalunya.

Per això cal tenir les idees clares d’on es va i que es pot fer. I en tot cas i per acabar m’agradaria desitjar a totes i tots els qui entrin els propers mesos a un ajuntament el que es desitja a les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, és a dir, «Sort i Ventura».