Ens cal una mica d'urbanitat

Diumenge, dia 26, a la Rambla Nova de Tarragona, davant el Col·legi de les Teresianes, hi havia plantades unes cistelles de bàsquet, amb equips de nens acompanyats pels seus monitors.

També hi havia als parterres unes cintes de plàstic que encadenaven els arbres i que assenyalaven que s’havia sembrat gespa, cintes que no caldrien si tinguéssim una mica d’educació i respecte pels jardins i en compte el cost del manteniment, ja que aquest el paguem entre tots.

El present escrit no és per recordar que el jardinatge de la ciutat surt de la nostra butxaca mitjançant impostos, que també, sinó el comportament del monitor -un noi jove– d’un grup de nens vestits amb samarretes vermelles.

Als parterres de davant del dit Col·legi, per dins de la Rambla, hi havia unes tanques amb la finalitat de tancar l’espai destinat al bàsquet; doncs bé, ni les tanques ni la cinta de plàstic van servir per a res. El monitor d’aquests nens va retirar la tanca, fent passar el grup per damunt del parterre trepitjant la cinta, fins a arribar al lloc on havien de creuar el vial, per arribar a la vorera del Col·legi. Edificant!

Estic més prop dels vuitanta que dels setanta i, és clar, com que sóc una persona vella, vaig tenir l’oportunitat de rebre classes d’urbanitat, i ara com ara, pel que veig, si els monitors, alhora que educadors, no els formen, no esperem d’aquests infants respecte a jardins, mobiliari urbà i escultures; ah!, entre aquestes, la que hi ha a la plaça Verdaguer, en què els mateixos pares ajuden a pujar-hi, sense que vegin el perill d’una caiguda. Quina llàstima!

Montserrat Serra i Tutusaus

(Tarragona)