Fins sempre, Ángel la nostra memòria

El lliurament de l’article del mes passat a l’equip de tancament del Diari va ser unamica anterior al fet de rebre una notícia d’aquelles que no t’esperes mai, la mort sobtada del fotoperiodista Ángel Catena.

L’avís d’un altre bon amic, Xavier Pàmies Sistaré, del Forn Sistaré de Reus, em va deixar absolutament glaçat. Tant que el vaig haver de telefonar per tal verificar amb la pròpia veu del Xavier la veracitat de la notícia.

Dies abans havíem deixat la virtualitat que impera ara i ens vam veure personalment després de molt temps en el decurs de la presentació del meu llibre Justícia quasi poètica i ens vam emplaçar per dinar després de les vacances i també a una nova presentació, la del llibre Moviment social a Tarragona que ha bastit amb Ángel Juárez i que s’ha de presentar per Santa Tecla.

Amb l’Ángel vam compartir moltes hores en una habitació fosca, il·luminada només amb una bombeta vermella. L’aïllament d’un laboratori fotogràfic a pocs metres d’una d’aquelles redaccions bullicioses dels vuitanta/noranta, ja us podeu imaginar que crea moltes complicitats, tantes que fins i tot vam arribar a crear Clik, una agència de serveis fotogràfics. Era un mestre, afable, bon conversador, actiu i expeditiu i jo, que, com ara, no en tenia gairebé idea de res, vaig aprendre molt al seu costat.

Segur que no tothom hi estarà d’acord, però els periodistes d’aquella època (en aquesta Mirada n’hi desfilen uns quants) vam viure una època dura però gloriosa del periodisme local, comarcal i nacional. Es treballava molt i quasi sense mesura. Una redacció havia d’arribar arreu i, sobretot els fotògrafs, anàvem amunt i avall cobrint quasi totes les informacions i tot el territori. I les comarques de Tarragona van tenir la sort de comptar amb un planter de fotoperiodistes absolutament brillants que feien unes fotos meravelloses que, deixant de banda els escenaris, no tenien res a envejar a les que es veien en grans diaris nacionals i internacionals.

L’Ángel Catena era un gran entre els grans amb mirada àgil, esperit de combat i raça a l’hora d’enfocar la càmera i de disparar. I una reflexió, quan ets bon fotògraf és fàcil arrencar una bona fotografia d’un gran esdeveniment com l’essència mateixa del fotoperiodisme, un escenari bèl·lic, però resulta més difícil fer-ho en una festa major de poble, en la presentació d’un llibre o en un ple municipal. I ells ho aconseguien sempre i en tot moment.

La pèrdua sobtada d’un amic toca profundament a l’ànima, deixa un buit immens i una sensació estranya al cor i encara més quan se’l veia feliç, il·lusionat, actiu i amb ganes de fer moltes coses. Moviment social a Tarragona era el primer resultat brillant sorgit de remenar el seu gran arxiu d’imatges que retraten a la perfecció tots els angles d’una època concreta i, segur que n’haurien sortit moltes més perquè el seu arxiu era la crònica viva i activa de més de quaranta anys de vida social, política, lúdica i essencial.

Estic convençut que l’Ángel i tots els seus companys de generació professional mereixerien que les institucions i entitats locals i comarcals retessin un bon i continuat homenatge a la seva feina que, al cap i a la fi no és altra cosa que la nostra vida quotidiana. El que va començar a fer l’Ángel amb el moviment social és extrapolable a qualsevol aspecte de la nostra història recent.

Sigui com sigui, el més trist de tot és haver perdut un amic i un professional grandiós i insubstituïble. La marxa de l’Ángel deixa un buit enorme i aquella sensació desagradable de les morts que no toquen, que ell i tots plegats amb ell encara teníem moltes coses a fer.

Amic, ja no podràs llegir l’últim llibre que et vaig dedicar. Jo sí que llegiré totes les grafies del teu encara que ja no el pugui tenir dedicat. Fins sempre, amic Ángel Catena!

Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.