Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

90 anys d’un interessant experiment

El primer Concurs de Castells va generar molta expectació als pobles de les comarques veïnes

| Actualizado a 25 septiembre 2022 23:51
M.Elena Virgili Bertran
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:
Els organitzadors del concurs van reunir-se a Barcelona per tal de que es concedissin trens especials des de Barcelona per atreure públic

Aquests dies es parla de l’aniversari del concurs de castells que va tenir lloc un 2 d’octubre de fa 90 anys. Nou dècades d’un esdeveniment que ara és patrimoni immaterial de la humanitat i del que se’n podrien escriure i de fet s’han escrit moltes pàgines. Però nosaltres volem veure com va tractar la premsa del moment el primer concurs i que se’n deia als diaris?

Un esdeveniment mai vist serà el I Concurs de castellers de Tarragona. Un espectacle de la màxima emoció i una demostració de la fortalesa i agilitat de la raça. Diumenge 2 d’octubre, a... Comarcans, tarragonins: No hi manqueu, llegim a l’anunci publicat a la premsa.

Va generar molta expectació als pobles de les comarques veïnes. Els organitzadors del concurs van reunir-se a Barcelona per tal que es concedissin trens especials des de Barcelona per atreure públic, la proposta va ser atesa per l’enginyer cap de la xarxa catalana que va acollir la idea amb bona predisposició i donant les màximes facilitats, segons escrivia el redactor del Diari de Tarragona. D’aquesta manera es van poder oferir als visitants de Valls i de Barcelona uns trens especials per assistir al concurs. Les línies d’autobusos d’altres poblacions van haver de fer també serveis extraordinaris.

Hem repassat les publicacions periòdiques i us en farem una aproximació. El dimarts 4 d’octubre de 1932 llegim a la secció ‘Els dies i els fets’ del Diari de Tarragona el titular: L’interessant experiment de diumenge. El concurs era una innovació força interessant deien amb dues finalitats:

Primera: Crear un nou i poderós estímul, que tant pel que toca a la part moral -la més important- com a la material, fomenti l’entusiasme casteller entre les colles. Entusiasme que es tradueix en un entrenament més assidu, i doni per fruit el restabliment d’aquelles colles d’altres temps, creadores d’un repertori de castells que avui sembla gairebé fantàstic

La segona era valoritzar la gesta dels castellers i defensar el fet que els castells es fessin en una plaça de braus és una cosa fora de tota discussió, que llueix més i pren un caràcter més brillant l’actuació castellera al bell mig d’una pista voltada per cinc, deu o dotze milers d’espectadors còmodament instal·lats..., que no pas quan els castells són fets al mig d’una plaça pública. Defensaven que no era atemptar a l’essència típica dels castells i diuen que Les cinc o sis mil persones que diumenge seguiren amb emoció incomparable la formació, l’erecció meravellosa d’efecte plàstic i emocional d’aquells formidables tres de set, muntats per baix i que premiaren després la gesta amb una ovació xardorosa, enorme, hauran de reconèixer que un espectacle de semblant bellesa i grandiositat, no l’hagueren pogut pas fruir en una actuació de carrer.

Els qui hem tingut la sort de viure alguns moments històrics a la plaça de braus ben segur podran fer-se una idea del que devien sentir els espectadors i castellers aquell dia 2 d’octubre de fa 90 anys.

Quin cost va tenir el concurs?

A les oficines del Diari de Tarragona van rebre un extens treball referent a la liquidació d’ingressos i despeses del concurs. Van ser moltes les empreses i tarragonins que de forma particular van contribuir a sufragar les despeses i per aquest motiu es van publicar els noms i quantitats donades per cada una d’elles.

Només a tal d’exemple els clixés i l’anunci del concurs fet per Salvador Ripoll va tenir un cost de 215 pessetes, les despeses de la impremta Suc. de Torres Virgili van ascendir a 506 pessetes, també hi trobem factures de taxis o les 20 pessetes que va cobrar un membre del jurat o les 11 pessetes que va costar gravar la copa de l’Ajuntament de Tarragona i així fins a arribar a un total de 12.142,99 pessetes entre despeses i propaganda.

Tot i les nombroses dificultats que va comportar l’organització del concurs, l’experiment va ser un èxit. Com a membre del jurat estava Pau Casals, de qui deien: Tarragona pogué retre un homenatge de simpatia a Pau Casals, fill il·lustre i excels del Vendrell i de la terra tarragonina, consagrat des d’ara com el més autoritzat paladí de l’Art Casteller.

Acabat el concurs hi havia molta feina a fer i l’any següent amb més experiència i amb ganes de donar-li continuïtat es va repetir.

L’interessant experiment ha tingut, malgrat diverses aturades, continuïtat fins als nostres dies i s’ha convertit en l’espectacle casteller més gran del món amb un èxit de participació de colles i de públic espectacular. La premsa escrita i audiovisual local, nacional i internacional se’n fa ressò omplint pàgines i hores d’emissió. Si aixequessin el cap els organitzadors del primer concurs, en quedarien ben satisfets.

Comentarios
Multimedia Diari