Cabal ecològic o cabal co-il·lògic?

Sense saber si ens prendran part de la collita les pluges torrencials esperades per setembre, els regants de la comunitat Siurana-Riudecanyes ja sabem que farem menys lliures i quilograms d'avellana, oliva, etc. del previst si no és que canviï d'opinió l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), que ha decidit autoritzar només el 40% del milió d'hectòmetres cúbics pactats a transvasar de Siurana a Riudecanyes. L'excusa és la sequera, el clima tòrrid que està fent i l'obligació a mantenir un cabal ecològic del riu Siurana que comporta abocar milions de litres riu avall, tant si vols com no, per protegir peixos, crancs, llúdrigues i evitar la salinització del delta.

La meva pregunta és: de la mateixa manera que hi ha un estudi que demostra que l'oliverar mediterrani absorbeix el mateix C02 que emet en un any Espanya sencera, quantes tones de C02 absorbeixen tots els arbres regats pels pantans de Siurana-Riudecanyes i quantes tones deixaran de retenir-se i seran alliberades a l’atmosfera amb el consegüent escalfament amb aquestes restriccions de reg? És difícil calcular-ho, però no impossible. Ho ignoro, però posem que sigui l'equivalent a una ciutat de 100.000 habitants. Potser igual més. Cada any que hi hagi sequera, ens podem permetre aquest fre a la descarbonització amb el dany irreparable que comporta a l'agricultura del Baix Camp i les famílies que en depenen, així com la minva de producció que això representarà?

Ens omplim la boca de foment al comerç de proximitat, primer amb la Covid, ara amb la guerra d'Ucraïna. Quantes garrafes menys d'oli hi haurà a l'abast del consumidor a la DO Siurana, o el mateix pel que fa a l'avellana? Senyors de l'ACA, a aquest pas l'únic que trobarem als supermercats seran pinyons de pi pinyoner o bé mango i alvocat importat amb una petjada de carboni de cágate lorito. Jo considero que en anys de sequera no és lògic mantenir un cabal ecològic pensat vint anys enrere quan l'emergència climàtica no era tan evident i ara que tenim un clima entre Alacant i el Magreb. S'hauria de fer una moratòria o exempció, o digueu-li com vulgueu, i enviar menys litres riu avall per garantir el reg pactat. Si això comporta uns quants peixos panxa enlaire, és un mal menor comparat amb el dany que comportarà no enviar aquests 600.000 hectòmetres cúbics.

Potser ja està bé d'escoltar només la veu d'ecologismes portats a l'extrem que es pensen que ser ecologista és comprar-se un cotxe elèctric. Fer la vida impossible als pagesos no és gens ecològic, perquè els arbres que mantenim vius o plantem continuaran descarbonitzant segles després de morir nosaltres. L'ecologisme ha de ser una opció legítima, però no una obligació que margini l'agricultura tradicional i menys en els temps que vivim, on veiem que països sencers com Sri Lanka han fet fallida apostant en exclusiva per aquesta opció. Anem amb compte perquè prendrem mal.

Per últim, voldria demanar que, si finalment no es corregeix la fatal decisió, s'acumuli l'aigua per a l'any vinent o es permeti regar si plou al setembre de cara ja a finals d'octubre, ja que serà bo per a l'oliver, però no al setembre perquè representa el podriment de l’avellana. És ara, però, que els arbres necessiten l'aigua, quan encara queda prop d'un mes de calor forta o extrema. Esperem una solució.