Còctel mortal: inacció, negació i negligència

Ja fa mesos del malson de la dana al País Valencià, però l’abast real del desastre no para de créixer. I no parlem només d’una catàstrofe meteorològica. Parlem d’una catàstrofe política, institucional i, sobretot, humana. Amb noms i cognoms. Els fets són tossuts: des del primer moment sabem que la gestió de l’emergència per part del govern de Carlos Mazón va ser nefasta. Tan desorganitzada, improvisada i negligent que va contribuir directament a la tragèdia. Hi va haver manca de coordinació entre institucions, ordres contradictòries, retards injustificables en l’activació dels protocols, i una comunicació institucional tan caòtica que va abandonar la població a la seva sort.​Tot el que ha sortit a la llum aquests mesos és surrealista. I ara hi hem afegit una nova peça inquietant: la delegada del Govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha declarat davant que el 29 d’octubre va avisar la consellera d’Interior, Salomé Pradas, a les 12.23 h sobre una persona desapareguda a la Ribera i va oferir la intervenció de la UME, però no va rebre resposta fins dues hores després. A més, la Generalitat no va sol·licitar l’activació de la UME fins a les 15:30 h. Què més ha de passar perquè algú assumeixi responsabilitats? Com pot ser que Mazón continuï al càrrec? El silenci, la negació i la fugida endavant no poden ser l’única resposta d’un govern davant una crisi que ha costat vides.