De la Tàrraco romana a la Tarragona literària

Totes les ciutats han volgut dotar-se d’uns orígens mítics i llegendaris per explicar unes restes que el pas del temps ha desdibuixat la seva fisonomia. L’existència de la ciutat, les muralles megalítiques o els arcs i les columnes de marbre d’edificis imponents desprenien ecos d’un passat esplendorós que calia bastir en benefici d’una determinada visió del moment o d’un interès polític per situar una ciutat dins un territori concret. Emperadors, generals, arquebisbes i bisbes, comtes-reis... han tingut al seu servei diferents eines per justificar una determinada visió del món i del moment. La literatura èpica i fundacional es basa en una part de veritat històrica i una gran part de fabulació.

La regidoria de Parcs i Jardins va omplint de literatura diferents espais de la ciutat, una tasca que se suma a les iniciatives que des de fa 20 anys van duent a terme les entitats culturals de la ciutat. A la primavera va ser el Camp de Mart amb unes poetes que pintaven amb la veu els arbres del parc i ara a la tardor és l’ocasió d’apropar-nos a la Tàrraco romana i als orígens mítics de la ciutat que van de la historiografia literària, passant per la poesia i arribant a l’arqueologia.

En aquest itinerari literari que s’ha preparat per al parc de les Granotes apareixen textos llatins d’autors de procedència diversa com Sili Itàlic, Publi Anneu Florus, Marc Valeri Marcial, Tit Livi, Rut Fest Aviè, Quint Septimi Florent Tertulià, Aureli Clement Prudenci i una inscripció de la titulatura del pòdium de l’amfiteatre de l’emperador Heliogàbal. Tots ells ens parlen de la Tàrraco romana. El recull no té una intenció històrica, sinó més aviat divulgativa; és un petit tast per desvetllar la curiositat del que fou i de com veien la ciutat els escriptors antics. Altres autors també han descrit o han fet referència a la ciutat com Plini el Vell, Gaius Corneli Tàcit, Paulí de Nola, entre d’altres però no s’hi han inclòs per un tema d’espai.

En el triatge d’autors i textos han intervingut diferents persones que formen part d’entitats com la Casa de les Lletres, l’Escola de lletres, l’APELLC, Òmnium Cultural, el grup de treball de Veus de dona a Tarragona, el departament de Clàssiques de l’INS A. Martí i Franquès amb la Montserrat Martí, la Núria Rodríguez i la Nàroa Celma, entre d’altres com el Jordi López, l’Andreu Muñoz i la Maria Roig. Ha estat un treball col·lectiu en benefici de la ciutat. Si Tarragona escrita fou punt de partida del jardí poètic de Camp de Mart, ara Crema Troia a Tarragona de Joan Cavallé ha estat el punt de partença (enmig de la quantitat de referències bibliogràfiques existents) per configurar aquest nou itinerari literari.

Els autors llatins aporten una pinzellada de la Tàrraco dels temps antics, parlen dels primers assentaments romans, que eren campaments militars i que a poc a poc van créixer i adquirir importància fins a convertir-se en una ciutat romana emmurallada i amb tots els serveis de què disposaven aquestes ciutats, recordem que la construcció de la muralla s’inicià al segle III aC i tenia les portes d’entrada a la ciutat i les torres de defensa com la de Minerva, la del Cabiscol o la de l’Arquebisbe; fan referència al desembarcament de les tropes al port; de les aliances amb les tribus locals, unes poblacions ibèriques que se sap que estaven a la desembocadura del riu Francolí des del s. V aC; ens parlen de com veien la costa tarragonina, dels conreus de vinya i blat que eren de qualitat, de la caça, del clima benigne que va afavorir que els emperadors Octavi August (que la va convertir en capital de la Hispania Citerior) i Adrià (hivern de 122-123) hi passessin una llarga temporada, i del tarannà de la gent; de la reconstrucció de l’amfiteatre per part de l’emperador Heliogàbal, d’alguns edificis i dels rituals que es feien en edificis com l’amfiteatre, dels martiris al bisbe Fructuós o els diaques Auguri i Eulogi...

És curiós comprovar com la historiografia ha tractat d’explicar els orígens fundacionals de la ciutat a partir de les restes trobades que oscil·len entre la fabulació i la realitat. Luci Anneu Florus (s. I-II) en el poema Vergilius orator or poeta ens convida a endinsar-nos en la narració mítica fundacional de la «Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco o Tarraconensis» per part de Júpiter, «el lladre banyut», raptor de la donzella de Tir, és a dir, Europa. Júpiter s’hi hauria quedat meravellat pel ribatge de Tàrraco. El poema Ora marítima d’Aviè, la primera font literària coneguda, dona notícies geogràfiques i toponímiques del litoral tarragoní, però es contradiu amb els fets històrics. L’historiador Plini el Vell (I aC) a Naturalis Historia, III, 21 escrigué la famosa frase «Tarraco Scipionum opus», que ha suscitat algunes controvèrsies perquè afirma que el 218 aC el general Gneu Corneli Escipió després de la segona guerra púnica va establir el seu campament militar a l’antic poblat iber i va començar a construir obres públiques. De fet, el que se sap és que Escipió va establir un campament militar a la costa l’hivern del 218 i que Escipió va entrar al port de Tarragona amb una flota de 30 vaixells, tal com ens diu l’historiador Tit Livi en el fragment recollit a l’itinerari d’Ab urbe condita, però sense anar més enllà. Per tant, entrem novament dins el terreny de la llegenda.

Els escriptors construeixen un paisatge literari a Tàrraco que ara es comparteix en aquesta Tarragona actual, una ciutat també literària a tenir en compte.

«Ante un problema humano, los materialistas analizan la parte más fácil, niegan la parte difícil y se van a casa a beber café».