No recordo quan va començar tot. Fa trenta anys, jo en tenia deu. Poc puc explicar d’aquells inicis de la Fira del Vi de Falset, però sí que recordo —ja una mica més gran— anar-hi a passejar i veure l’ambient. El que sí que tinc ben present és quan va néixer la DO Montsant i els interrogants que tot plegat despertava. Ara, aquells dubtes fa temps que s’han esvaït, i la comarca bull, i ho fa ben fort.
El Priorat té una capitalitat indiscutible, i la DO Montsant i la DOQ Priorat conviuen amb una germanor envejable. Sabem que són vins de qualitat, però encara avui costa que els productes catalans trobin espai a les cartes dels nostres propis restaurants. S’ha fet molt de camí, però encara en queda força. El que sí que puc dir és que la Fira del Vi és molt més que una fira per a la comarca. Els que hi tenim sang i respirem aquelles terres, aquells conreus i aquelles carreteres, sabem que és un gran aparador, un crit al món, la mostra d’una feina col·lectiva i el resultat d’un esforç de dècades. Perquè els noms propis del Priorat van molt més enllà dels més coneguts. Són aquells aventurers que un dia van decidir arriscar-se. Que van creure en un projecte que semblava petit però que s’ha fet enorme. La comarca és paisatge, és vi i és cultura. Créixer i preservar tot això no és gens fàcil. Però encara hi ha molts reptes al davant. Veurem com canvia tot d’aquí a trenta anys més.
