Actuem!

Fa uns dies el Diari de Tarragona publicava un article sobre la falta de relleu generacional del camp català i ho il·lustrava amb la història d’un pagès del Morell que tot i estar jubilat seguia cultivant les terres, per complementar la pensió i perquè no es perdés el patrimoni.

L’article en qüestió donava dades prou clarificadores, a les que podríem afegir les dels expedients tramitats per a primera instal·lació de joves agricultors: del 2015 al 2020 es van tramitar 2.260 ajuts, però l’anàlisi de les dades ens posa sobre la taula la dinàmica decreixent de les noves incorporacions. Dels 675 expedients el 2015, s’ha baixat fins als 232 del 2020.

I si fem una mirada de gènere a les dades, el 73% de les noves incorporacions són homes i només el 27% són dones.

Tot plegat, ens dona una visió molt preocupant de la realitat de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya. Cal posar tots els instruments necessaris per revertir aquesta situació.

De fet, l’article al qual feia referència, recollia unes declaracions del secretari d’Agenda Rural, en el qual parlava del registre de terres, com a instrument per tal que les finques que no fossin conreades poguessin «acabar en mans d’algun pagès jove».

En efecte, existeix aquest instrument, es va crear per la Llei d’Espais Agraris, una llei del 2019. I a hores d’ara encara no s’ha desplegat! És escandalós que el secretari d’Agenda Rural vulgui posar en valor una eina que el seu Departament no ha tingut la voluntat política de tirar endavant.

Malauradament, aquesta actitud és la mostra més clara de la manera d’actuar del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (l’agricultura i el món agrari han desaparegut del nom...). Parole, parole, parole...

En qualsevol cas, o activem tots els instruments que tenim, i en pensem de nous o el model d’explotació familiar i professional del camp català acabarà essent minoritari.

Cal, doncs, passar de les accions als fets. Cal desplegar les lleis que permetin accedir a terres fèrtils als joves agricultors, cal mantenir i incrementar els ajuts econòmics, amb una visió integral i real de les seves explotacions agràries. Cal potenciar el coneixement, millorant l’accés als cicles formatius agrícoles, i també el traspàs de coneixement dels pagesos i pageses que es jubilen, cap a aquells que vulguin agafar el relleu, encara que no siguin del seu nucli familiar.

I cal, sobretot, que es pugui viure dignament de l’agricultura, i això vol dir que els pagesos i ramaders, puguin vendre els seus productes per sobre el preu de cost. I per això el bon funcionament de la Llei de la Cadena Alimentària és imprescindible. Totes les administracions s’han d’implicar en fer-ho possible.

En els últims anys s’han succeït fets greus que han posat de relleu la importància del nostre sector agrari. Primer la pandèmia, que ens va fer veure que malgrat el confinament i les dificultats de distribució, no faltaven els productes de proximitat i de qualitat a casa, Després la guerra de Rússia contra Ucraïna, que ha posat de manifest que és molt perillosa la dependència respecte als productes alimentaris de tercers països i, per tant, la necessitat d’un sector agrari i agroalimentari propi fort.

I en tercer lloc, un fet molt més amable, l’estrena de la pel·lícula Alcarràs als cinemes, que pot ajudar a entendre les dificultats del camp català, però també l’estima, la passió, la professionalitat que la gent del camp posa a la seva feina.

No ens podem permetre com a país, que el nostre model d’agricultura i ramaderia, la familiar i professional, desaparegui. Passem de les paraules als fets. Actuem!