Alineats contra la crisi climàtica

Que la lluita contra la crisi climàtica, en la mesura que sigui possible, és una prioritat, ja només es pot negar des de la ignorància o des de la mala fe. I sovint, de les dues a la vegada. L’evidència de la crisi climàtica –i la convicció que cal actuar des de tots els fronts possibles– és cada cop més estesa. I possiblement aquest sigui un dels casos més clars d’aquella expressió ‘Pensa globalment i actua localment’. O potser hauríem de dir: Actua també localment.

En efecte, les causes de la crisi climàtica són conegudes, venen de lluny, i ho abasten tot –o gairebé tot– i a tot arreu. En aquest context, doncs, seria fàcil pensar que des d’aquest racó de món no hi podem fer gran cosa, que seria una gota en la immensitat del mar. Res més lluny de la veritat. No podem, ni volem, inhibir-nos d’aquesta responsabilitat.

Des de la nostra escala, l’escala local, ens correspon sobretot executar, portar a la pràctica, prioritzar accions concretes. Que tinguin, és clar, solvència contrastada i que estiguin ben enfocades però que no es perdin en vaguetats.

Per això em sembla un bon criteri que, als ajuts que darrerament ha programat el Govern de Catalunya, específicament dirigits a actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, hi hagi una doble prioritat. La primera, els municipis de menys de 1.000 habitants –poca població, però molt territori–. I la segona, que la majoria del fons (set de cada vuit parts) es destini a l’execució dels projectes. Això sí, deixant la vuitena part restant per la redacció d’aquests plans.

Uns recursos, a més, que surten del Fons Climàtic, que es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i del 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. A Catalunya hem pres la decisió de gravar a qui contamina i que aquests diners es destinin a lluitar contra la crisi climàtica. Una decisió política, en una direcció molt clara, exercici de sobirania. I una mostra de cap a on podríem anar i per a fer què, si tinguéssim les mans més lliures que ara.

Des de la Diputació de Tarragona hem reforçat amb més recursos que mai les subvencions del Pacte d’Alcaldies i les assistències tècniques del servei d’enginyeria. És a dir, que els ajuntaments –especialment els de menor població– podran disposar, per una banda, de suport tècnic, d’accés al coneixement i a la planificació; i per l’altra, de suport a l’execució.

Un repartiment de papers coordinat i eficient però compartint el compromís d’arribar a tot arreu i de fer-ho realitat. En definitiva, una manera de construir un país millor, de baix cap a dalt, des del món local. Una manera republicana.