El capità del ‘Birkenhead’ és el poble de Cambrils

Fa uns moments que he sortit de l’assemblea del PSC que m’ha proclamat alcaldable del partit a l’Ajuntament de Cambrils. En sortir, no ho tenia pensat però he sentit quasi la necessitat física d’acostar-me a la muralla. He observat detingudament aquestes pedres centenàries i he pensat: «en aquesta muralla els invasors van penjar els defensors de Cambrils durant el setge de 1640».

Ningú va marxar, ni va fugir, ni es va amagar, tots es van quedar per defensar la vila fins a les últimes conseqüències: fins al sacrifici màxim, el lliurament de la seva pròpia vida en defensa de la llibertat.

Després he recordat un episodi que em va colpir de les memòries d’un brigadista alemany de les brigades internacionals, Ludwig Renn. Explicava aquest home que just després d’un bombardeig devastador de l’aviació franquista sobre l’entorn de l’estació de tren de Cambrils, els supervivents s’organitzaven per refer els desperfectes al més ràpidament possible.

I tampoc es van rendir, ni es van escapar, ni es van amagar sota el llit. Ell mateix recordava com el va impressionar que els cambrilencs compartissin amb ell el poc aliment que tenien i com l’abraçaven en saber la seva condició de voluntari estranger que havia arribat a Espanya en defensa de la democràcia.

Tot això no és una casualitat, ni és fruit de l’atzar. És conseqüència de l’amor per la llibertat que hem demostrat, i demostrem, els cambrilencs i cambrilenques. Un compromís ancestral. Ahir, ara i sempre.

Perquè també són herois els joves del nostre poble que durant la pandèmia de la Covid anaven a comprar menjar per als seus avis i deixaven les bosses a la porta dels seus habitatges. Són dignes representants de la nostra tradició els comerciants cambrilencs que aixequen cada dia la persiana dels seus establiments malgrat les dificultats objectives.

Són heroïnes les dones de Cambrils que han sostingut sempre i en tot moment la bandera de la dignitat i que han fet que tots o totes haguem arribat fins aquí. El vostre coratge impressiona i és per a mi una font d’inspiració. Per això vull ser l’alcalde de tots i totes. Us ho dic amb el cor a la mà.

He recordat totes aquestes realitats, que han passat i que han forjat el caràcter cambrilenc i m’he jurat a mi mateix una cosa: si obtinc la vostra confiança i soc elegit alcalde de Cambrils em proposaré cada dia estar a l’altura moral dels cambrilencs que van ser penjats per defensar la llibertat o que van suportar amb un heroisme inigualable la caiguda de les bombes assassines.

Rudyard Kipling va dedicar un poema al capità del Birkenhead, un vaixell britànic que va naufragar el segle XIX. En el moment del naufragi, el capità de l’embarcació va decidir -en una demostració de valor impressionant- ordenar als seus homes que es mantinguessin en posició de ferms i s’enfonsessin amb el vaixell per permetre que les dones i els nens es poguessin salvar amb les barques de salvament.

El capità estava allà, amb la seva gent, exigint als altres el que s’exigia a si mateix, i no per buscar honors, ni reconeixements, ni aplaudiments, sinó per salvar la vida dels altres. Exercint el lideratge pel bé de la comunitat.

Doncs bé, a casa nostra el capità del Birkenhead es diu poble de Cambrils. I aquesta veritat com una casa de pagès és la que faré entrar a l’Ajuntament després de les eleccions de l’any vinent.