Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Ésser primmirat

Hi ha gent que iguala el primmirat a qui és delicat en el tracte. O també repelós i susceptible. Accepto totes i cadascuna de les variants, intentant ser respectuós

| Actualizado a 23 septiembre 2022 11:47
Josep Ballbé i Urrit
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquesta expressió equival a anar i fer amb precaució. A mirar o filar –allò que se’n diu– molt prim. A ser tocat i posat. A actuar amb escrupolositat. Cito totes aquestes possibilitats tant a l’hora d’executar, judicar o decidir una cosa. Primer de tot, cal valorar totes les opcions. Estudiar-les en profunditat, de manera analítica/raonada. Potser en alguns moments algú pot arribar a catalogar aquells que obren així com a torracollons. O a creure que estan carregats de punyetes. En tot cas –i jo sóc el primer que faig per aplicar-m’ho– més val no córrer massa. Convé assegurar allò del tret o la jugada. Mesurar les coses abans d’esguerrar-les. «Per fer tard, no cal córrer»... i, a més, «la feina ben feta no té fronteres. I la mal feta, no té futur»: dues afirmacions ben plàstiques que situen ben bé el tema.

Hi ha gent que iguala el primmirat a qui és delicat en el tracte. O també repelós i susceptible. Accepto totes i cadascuna de les variants, intentant ser respectuós en general. Això sí, goso ser crític en valorar el nivell educatiu de la gent contrastant la infantesa que jo vaig viure i l’actual. Malgrat disposar d’innombrables avenços tecnològics, crec que la societat mostra tics ‘malaltissos’ en coses que abans consideràvem innegociables. D’alguna manera, és allò que vaig titular –en un altre dels meus escrits, fa cosa d’un mes– com la «cultura del mamoneig». Tot no val i hi ha d’haver límits.

Sense voler crispar ningú, la pandèmia va motivar una paràlisi de l’oci nocturn. Sortosament, els darrers indicadors sanitaris han permès recuperar la normalitat. Ací, però, quan s’enceta la nit per alguns, n’hi ha que gairebé comencen el dia: surten ‘de marxa’... Bàsicament a cops o empentes etíliques pujades de to, tant se’ls en fot respectar el descans de la gran majoria. Arribats en aquest punt, ja no es tracta de defensar el ‘llepafils’ o prendre postura pel ‘flamenc’... Al cap i a la fi –amb paraules del gran Albert Camus– «la vostra llibertat acaba allà on comença la meva». Pot semblar un joc de paraules o un cert contrasentit, malgrat que posa prou bé el dit a la nafra. Fent per aportar un bri de conya que destensi la reflexió, recordo un programa diari de TV3 –de 1986 a 1990– titulat Filiprim. El presentava el malaurat Josep Maria Bachs (i Josep M. Juncadella, la darrera temporada). Tanmateix, que ningú no pugui pensar que tot m’ho llenço a l’esquena i «passo de tot». Al contrari, demano seny!

Quan s’enceta la nit, n’hi ha que gairebé comencen el dia a cops o empentes etíliques pujades de to, tant se’ls en fot respectar el descans de la majoria
Comentarios
Multimedia Diari