Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La nit més curta

| Actualizado a 24 junio 2022 12:10
Josep Ballbé i Urrit
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La nit d’ahir, la de la revetlla de Sant Joan, és la més curta de l’any. Se celebra una festa de tradició ancestral relacionada amb el foc. Prové de costums i tradicions sorgits de solemnitats paganes en honor del sol. També dels cultes vinculats al solstici d’estiu, tots ells caracteritzats per l’exaltació de la pròpia vida. Té una riquesa ritual i simbòlica immensa: el foc, els misteris de la natura, la coca i el cava, les cançons o la música, les dites, el ball i altres elements basteixen un dia que transforma la realitat quotidiana, en què tot allò que ens envolta pren un sentit místic.

Fem per gaudir d’unes hores de lleure, esbarjo i companyonia sabent mantenir la moderació per tal que el cap no ens rodoli més del compte

Als volts d’aquestes dates, comencen les festes majors arreu. La gent té ganes de gresca i xerinola. Enguany, després de dos anys pandèmica, encara més. També es diu que les plantes collides durant la nit de Sant Joan tenen més poder curatiu que les altres. D’aquest jorn, en destaquem les revetlles, les fogueres, els petards, els sopars a la fresca amb parents, amics i veïns. Per això, no és estrany l’extens ventall d’adagis que en parlen: «Per Sant Joan, les estimades troben les enramades / fins a Sant Joan, no et treguis un fil d’estam / per Sant Joan, el primer bany / qui no menja per Sant Joan, és boig o no té pa». Fins i tot, em prenc la llicència de tibar d’una cita del poeta de Roda, «tanmateix quan és estiu / tot el món somriu / i la gent, rejovenida, diu que sí a la vida».

En tot cas, l’etimologia de revetlla arrenca del verb llatí «vigilare»: romandre despert, vetllar o dur a terme una vetllada. Per contra, a criteri dels filòlegs, el terme «verbena» no deixa d’ésser un barbarisme. Això sí, però, «el millor sant és Sant Joan». També, «a Sant Joan, vénen i van / nit de Sant Joan, nit d’amoretes / qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any / Sant Joan, alegria de xics i grans o bany de Sant Joan, salut per tot l’any».

Als volts d’aquestes dates, comencen les festes majors arreu. La gent té ganes de gresca i xerinola. Enguany, després de dos anys
pandèmics, encara més

Reprenent el fil del títol de la columna, tinguem en compte que «per Sant Joan el dia creix una passa de gegant / Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira». Tant de bo que el vent que bufa per Sant Joan bufi la resta de l’any !... En el sentit que les coses ens marxin bé i tinguem salut. Fem per gaudir d’unes hores de lleure, esbarjo i companyonia sabent mantenir la moderació per tal que el cap no ens rodoli més del compte! No fos cas que s’escaigués el refrany del «qui riu per Sant Joan plora per Nadal».

Comentarios
Multimedia Diari