La nova cultura del clic

En l’actualitat amb l’eclosió de les noves tecnologies i de l’ampli desplegament de les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, etc.), un nou tipus de comunicació, de cultura i de relacions interpersonals aclapara la societat del segle XXI.

Sorgeix un llenguatge curt, poc formal i directe, on l’activitat escrita o verbal perd capacitat d’argumentació i intensitat vers un discurs planer, breu i, moltes vegades, basat en codis o imatges visuals. En la societat de l’instant, la paraula pateix una crisi d’identitat.

Les eines i els canals informatius han anat evolucionant, però la gran allau d’esdeveniments i de mitjans de difusió per transmetre la notícia, sovint ha generat una certa dispersió i caos. Moltes vegades, no hi ha temps per a la reflexió. Hem guanyat espai en la recerca de la informació. Temps enrere ens delectàvem hores i hores escodrinyant gran quantitat de llibres a les biblioteques en el desenvolupament del nostre coneixement. Avui en dia, pràcticament, tot ho tenim a l’abast a través d’un clic.

A l’era de la immediatesa, sortosament, disposem de més facilitat per accedir a la informació i per poder comunicar-nos, però el receptor, amb freqüència, queda limitat a subjecte passiu que es veu envoltat per multitud de successos. Saber discernir el contingut de valor d’allò que és prescindible a vegades no és fàcil i, encara més, entre el sector més jove de la població que s’ha vist des dels seus inicis immers en la civilització del clic. Una cultura que ha perdut, en alguns casos, part del seu esperit crític, d’apoderament i de decisió.

Per al filòsof de la Il·lustració Immanuel Kant, el pensament crític havia de qüestionar els límits de la pròpia raó i havia de cercar una reflexió autònoma, fora de qualsevol dogmatisme, i dintre d’un procés d’emancipació d’aquells que ens inciten a seguir un model determinat basat en les seves conveniències i interessos apel·lant a les emocions i els instints.

En el cas de Plató, el pensament crític s’inicia quan l’individu sent curiositat per allò que a simple vista resulta una obvietat. Estar encuriosit activa el nostre interès i les ganes d’aprendre, facilitant així moltes de les accions i decisions a prendre.

D’altra banda, aquesta aptitud crítica també es nodreix d’experiències i coneixences prèvies.

Internet ha generat un nou diàleg i una nova forma de relacionar-se entre les persones dins d’una normalitat tecnocràtica que ens fa més controlables i manipulables. Amb freqüència, ens guiem per processos emocionals i instintius i la capacitat de raonament queda en un segon terme.

En la nova mentalitat virtual amb predisposició cibernètica, sovint no parem prou atenció a les coses. Habitualment, la capacitat crítica queda enterbolida per una gran saturació de missatges i imatges que ens desborden i fan que el nostre poder de concentració quedi col·lapsat. En aquest escenari, la nostra resposta es manifesta mitjançant un simple i àgil clic.

Incentivar l’esperit crític ens farà estar millor proveïts davant la resolució de problemes i en la presa de decisions importants.

Recuperar el mètode cognitiu dels nostres clàssics en combinació amb el progrés que ens proporciones els avanços tecnològics, ens ajudarà a donar resposta a molts dels reptes que ens presenta la societat contemporània.