Avellana gallega

Fa dies que tinc la dèria de mirar la traçabilitat dels productes d’alimentació que comprem a les botigues i supermercats de Tarragona. Tinc curiositat per saber d’on ve allò que mengem. L’altre dia explicava que havia comprat raïm sense pinyol del Perú i un meló del Brasil. Divendres vaig afegir a la llista de proveïment forà cogombres de Turquia. Molt bons, sigui dit de passada. Malgrat les protestes dels pagesos contra les importacions de productes agraris forans, la competència oberta no té aturador. Acabo de llegir a la premsa gallega unes declaracions de María Quintas González, consellera delegada del grup d’empreses format per Comercial Valquin que diu: «Esperamos poder sacar al mercado avellana gallega en dos años». María Quintas reconeix que totes les companyies d’aquest sector es concentren a la zona mediterrània: València, Tarragona... «Nosaltres volem presumir de ser gallecs i intentar crear una identitat de marca, sobretot aquí, a la nostra terra», diu Quintas. El grup d’empreses Valquin, que comercialitza els seus productes sota la marca El Nogal, impulsa amb un grup de pagesos gallecs, un projecte de plantació d’avellaners per poder tenir avellana gallega. Quintas remata: «Esperem que d’aquí a dos anys puguem treure al mercat avellana de Galícia». Sense aranzels. Ahir vaig comprar un feix de calçots al Mercadona. Amb l’ai al cor vaig mirar l’etiquetatge. Origen: «Mont-roig del Camp. Tarragona». Buf! Però ves a saber si no tindrem aviat calçots de Galícia. Qui pensava que hi hauria cava extremeny?