Democràcia i espionatge

No som davant d'un problema local ni estatal. Som davant d'un nou ordre global que centra el control del món en la informació. I per tenir informació cal espiar. Fins ara, qui tenia més armament era el més poderós. Ara, el veritable poder se centra en el control de les dades i en el domini dels fluxos d'informació. El Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) va presentar l'any passat el nou atles de poder en el món. El rànquing no es mesura pel nombre d'arsenals nuclears. Es mesura pel nombre de satèl·lits que té cada país. En primer lloc, estan els Estats Units amb 218 satèl·lits, seguits per la Xina amb 125, Rússia amb 102 i França amb 10. Espanya en té quatre. El 1980, set de les deu companyies més valuoses del món es dedicaven al gas o al petroli. El 2021, sis de les deu firmes més productives es basen en el sector digital. Si queda un racó per a les reflexions ètiques, ens hem de preocupar molt. Qui fou president dels Estats Units, Thomas Jefferson, va dir que «pot haver-hi informació sense democràcia, però no pot haver-hi democràcia sense informació». Això ha quedat desfasat. Ara ens trobem que l'excés d'informació s'està carregant la democràcia.