Josep Vallverdú, cap porta estreta

El principal objectiu de l’Any Josep Vallverdú és difondre la totalitat de l’obra de l’autor de Lleida, fill adoptiu de l’Espluga de Francolí, Balaguer i les Borges Blanques. L’èxit de les obres de ficció infantils i juvenils, com ara Rovelló, ha fet que Vallverdú hagi estat encasellat en aquests gèneres de manera fragmentària. Amb dos centenars de títols publicats i traduïts a diverses llengües, Vallverdú és l’autor més prolífic en llengua catalana juntament amb Folch i Torres. No és una boutade demanar que l’Acadèmia sueca atorgui el Nobel que deu a la literatura catalana en la figura de Josep Vallverdú. Al meu gust, on el centenari escriptor assoleix l’excel·lència literària és en la poesia. He agafat a l’atzar Ronda de Boires i al seu interior m’he trobat el manuscrit que guardo d’una cançó de pandero que Josep-Lluís Carod-Rovira va dedicar a Vallverdú amb motiu de l’homenatge que l’escriptor va rebre a Tarragona fa uns anys. L’última estrofa fa així: «Déu n’hi do quina gran obra, / per a xics, petits i grans, / de la qual cap títol sobra, / plenes d’idees les mans. / A prop de l’Antonieta / és la dissort que s’allunya. / Pel Vallverdú i Catalunya, / ja no hi ha cap porta estreta».