Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

L’èxit

| Actualizado a 05 mayo 2022 08:41
Josep Ramon Correal
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Que Alcarràs hagi estat l’estrena més vista el cap de setmana passat a Catalunya s’entén. Allò que suposa una sorpresa de molta dimensió és que hagi estat la segona amb més públic d’Espanya, només per darrere d’El hombre del norte, que va disposar del doble de còpies que la pel·lícula de Carla Simón. Finalment, allò que frega el miracle és que Alcarràs hagi estat el film més vist a Galícia, Salamanca, Lleó i Valladolid. Els catalans, sobretot els de Lleida, que tots som una mica pagesos, ens trobem molt identificats a Alcarràs. Els caragols a la brutesca, la llonganissa a la brasa, les figues acabades de collir, el concurs de beure en porró, la partida de botifarra, les arengades amb raïm... ens fan sentir dins de la pel·lícula com si en fóssim protagonistes. El rètol de ca la Tere i sobretot al fons del tros del Quimet la silueta del Montmaneu, el cim més alt del Segrià, són el nostre decorat habitual. Però sobretot, allò que atorga la categoria d’obra d’art a la cinta de Carla Simón és el registre oral, els renecs amb accent de Lleida. Només hi he trobat a faltar un gos que buixís als instal·ladors de plaques solars i que el Quimet el renyés amb el crit genuí: «Passa torre!».

He vist ‘Alcarràs’ a les Gavarres. La sala estava de gom a gom en la sessió estrella de diumenge.
En acabar, només un espectador va fer un intent d’aplaudir
Comentarios
Multimedia Diari