La nostra no-educació sexual

L’indret per donar l’orientació ja presagiava que el sexe era pecat. Recordo que vam acudir a la cita amb el neguit d’aclarir per on sortien els nens del ventre de la mare.

Estàvem dividits entre els que deien que els nadons sortien pel melic i els que, més encertadament, sostenien que les dones donaven llum per la vagina. Mossèn Pardell va resumir l’origen de la vida, més o menys, així: «El hombre deposita el semen (conocido como leche) en el vientre de la mujer y al cabo de nueve meses nace el bebé». Tal qual. A partir d’aquí vam haver d’espavilar-nos. Tot estava prohibit.

Som d’una generació que va tenir una educació sexual reprimida, que és pitjor que no tenir-ne cap. No és estrany que les generacions següents hagin passat d’un extrem a l’altre i avui en dia, amb l’explosió d’internet, la llibertat ha derivat en llibertinatge descontrolat, les conseqüències del qual, segons els psicòlegs i sociòlegs, està provocant una explosió de violència sexual mai vista.

Fem tard, però si no posem fre a l’accés lliure dels menors a continguts pornogràfics acabarem enyorant les xerrades de mossèn Pardell.