La vida en un tuit

La gala dels Goya va ser un tancament de files en suport de Karla Sofía Gascón, l’actriu trans que ha estat espellada arran dels seus tuits racistes i xenòfobs retrobats a les xarxes. Recordem alguns bocins del repertori: «¿Cuántas veces más la historia tendrá que expulsar a los moros de España?». «El año que viene en vez de inglés tendremos que enseñar árabe». «El mayor atraso en derechos está en el islamismo». L’argumentari és una cobla permanent contra els «putos moros». Tanmateix, tota aquesta metralla de fòbia racial havia passat desapercebuda fins que Karla Sofía Gascón va ser nominada a diversos premis per la seva actuació a la pel·lícula Emilia Pérez, per cert, guardonada dissabte als Goya com a millor pel·lícula europea. Karla Sofía Gascón no va ni assistir a la gala. Tampoc assistirà als Oscar, tot i que havia estat reverenciada per disputar l’estatueta a millor actriu a Demi Moore. Karla Sofía Gascón ha estat repudiada per Netflix, la pròpia distribuïdora del film, que ha eliminat la seva imatge de la promoció de la pel·lícula. Contra tota aquesta voracitat es van rebel·lar dissabte els actors. Emma Vilarasau es va plànyer: «Amb quina rapidesa apugen algú perquè era allò més, i amb quina rapidesa se’l carreguen. És com si no importés res del que ha fet. Només el darrer tuit». També es van desmarcar Eduard Fernández i Antonio Banderas que va reclamar «calma i reflexió». És el que ens fa falta en una societat accelerada per una pseudocomunicació irreflexiva. El debat s’obvia per anar camí dret al linxament.