Les rajoles eròtiques

Tinc un amic que és aficionat a col·leccionar fotogràficament objectes creats per la mà de l’home, siguin rellotges de sol, siguin cabanes de pedra seca. L’última dèria del meu amic és arreplegar imatges de les rajoles eròtiques escampades per tota Catalunya. Ja en té més de quatre-centes, la qual cosa vol dir que si totes les peces són autèntiques, l’empescada d’omplir el país amb ceràmiques amb motius veneris ha fet forat. El denominador comú de les rajoles és que representen imatges de pits i d’òrgans sexuals masculins i femenins. En alguns casos, la imatge va acompanyada d’un rodolí, també eròtic. Per exemple: «Quin trempar em fa venir passejar vora el Francolí». O també: «A Tarragona, mamellada de la bona». Les comarques de Tarragona van ser pioneres en l’escampada de rajoles que sempre estan situades sota els ponts de rius i rieres. Les terrisses estan adossades amb ciment i en algun cas ha calgut una escala per empegar-les. L’escampall ha arribat a tocar de França: «A les contrades de Llívia, gent de seny i tita quieta, ni vergonyes ni lascívia». Han circulat diverses teories sobre qui és l’autor del muntatge. S’ha apuntat als artistes visuals i plàstics Jordi Llort- Figuerola i Marcel·lí Antúnez. Tots dos ho han desmentit. També ha sortit el nom del reconegut Joan Fontcuberta, gran innovador de la imatge creativa i introductor de la postfotografia. Costa creure que un artista que té obra al Centre Pompidou de París i al Metropolitan de Nova York es dediqui a empegar rajoles sota els ponts del Francolí.