Dues caminades d’aquest mes ens han dut al Mas dels Arcs, també conegut com Mas de l’Àngel. Fa mal de cor veure la degradació del conjunt que a principis del segle passat va merèixer la visita del rei Alfons XIII. L’únic que encara queda dempeus de l’històric indret és el monument que es va erigir en honor del monarca i en record dels tarragonins morts en la Guerra del Francès.
La robusta columna, coronada per un àngel sense braç, resisteix els embats del temps i dels gamberros que es juguen el monòlit al senyalet. Costa entendre l’apatia per conservar la peça. Una apatia tarragonina que ve de lluny i que, segons l’editorialista del Diario de Tarragona, es va acabar amb la visita del Rei.
No és veritat que «el pueblo de Tarragona sea apático y frío». El problema són «las brumas densas de un tenebroso pesimismo»
A la portada del 30 d’octubre de 1927, la secció Glosas del Momento deia que el dia de la visita regia «quedará muy grabado en la memoria de todos nosotros por un solo hecho definitivo y categórico: por haberse demostrado en dicho día que el pueblo de Tarragona, contra lo que muchos suponen, contra lo que creemos nosotros mismos, no es un pueblo apático, ni frío, aunque sí -y eso es cualidad inherente a su condición de pueblo septentrional- respetuoso y comedido en la exteriorización de su júbilo y de su entusiasmo».
Per a l’editorialista, «lo que ocurría hasta ahora es que pesaban sobre el espíritu tarraconense múltiples causas de desfallecimiento (...). Troquelado en ese molde angosto y áspero, nuestro espíritu flotaba constantemente entre brumas densas de un tenebroso pesimismos». I pel que sembla continua flotant.
