Polítics davant del mirall

Tenim que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, fa d’amfitrió de la cimera hispano-francesa a Barcelona mentre el seu partit, ERC, se suma a la manifestació de protesta contra la trobada. El PSOE ha impulsat la modificació del Codi Penal per afavorir els inculpats pel Procés i al mateix temps, ahir, l’Advocacia de l’Estat (que depèn del Gobierno) se suma a la tesi de la Fiscalia i demana que Puigdemont sigui perseguit pel nou delicte de desordres agreujats.

Pedro Sánchez presumeix d’haver pactat amb els independentistes per refredar el Procés mentre la seva ministra Maria Jesús Montero diu, ahir mateix, que la reforma del Codi Penal serveix perquè Puigdemont sigui extradit «ben aviat». Com s’estén aquest doble llenguatge de la política, tan contradictori? Podem trobar una explicació en la teoria del professor de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, George Lakoff, sobre el «biconceptualisme».

El biconceptual té una moral dual que li permet superar les contradiccions. Analistes polítics com Luis Calderón i Dímpel Soto es pregunten si és coherent i positiu ser biconceptual o simplement és la millor forma d’evitar una guerra davant del mirall cada matí.