Amigó, el Nen

M’agrada coincidir amb l’actual president del Grup Pere Mata perquè sempre n’engega alguna que fa somriure. «Abans no era president del Consell d’Administració, però manava molt. Ara que soc president no mano res», amolla Amigó amb el to sorneguer que gasten els de Reus.

El Grup Pere Mata sempre s’ha caracteritzat per ser una institució gerontocràtica. Quan n’era president Francesc Font de Rubinat, a Joan Amigó, llavors director general amb més de setanta anys, li deien el Nen perquè era el més jove del Consell.

Ara, amb vuitanta Nadals, segueix al peu del canó. Em plau retrobar-me amb Joan Amigó perquè sempre m’afalaga i em diu que li agrada la meva columna perquè parlo de llocs i de dites del territori. Perquè continuï aficionat al Voraviu, reprodueixo, dedicat a Joan Amigó, una dita que, caminant pel Priorat, he arreplegat del doctor Josep Cañellas, metge jubilat de Balsareny i veí de Reus: «La Figuera n’és molt alta / Cabacés molt amagat,/ la Bisbal dalt d’una roca / i Margalef dins d’un forat».

I encara una altra: «A l’Espluga són erugues, / a Montblanc són budellers, / a Vilaverd toquen l’arpa / i a la Riba, paperers. / Alcover, colla de lladres / i a la Selva tupiners».